El risc es torna a reduir
Les autoritats europees han tornat a refredar les expectatives que elles mateixes van generar i han retardat l'acord sobre la reforma del fons de rescat (la referència més realista sembla el Consell Europeu del 24-25 de març) i n'han reduït la probable amplitud tant quantitativament com qualitativa. La setmana vinent, però, tindrà lloc la primera emissió de deute del fons. Amb la perspectiva d'estancament d'aquesta decisió política durant dos mesos i la pujada, de cop, dels mercats en les últimes setmanes, la possibilitat de moviments correctius moderats en els actius de risc pren força i, en particular, ho fa la perifèria europea (sostinguda aquests últims dies per l'èxit de les col·locacions de deute públic). Però les perspectives, a llarg termini, continuen sent favorables per a les borses.
El refredament de les perspectives reformadores es torna a centrar en la posició d'Alemanya, que s'ha emparat en la recuperació transitòria de la tranquil·litat en els mercats financers per tornar a enrigidir la seva postura. Els punts principals de divergència d'Alemanya amb la Comissió Europea i la majoria de països de l'eurozona sembla que són la quantitat de l'augment de la dotació del fons de rescat.
A Alemanya, només són partidaris d'elevar els fons fins a 440.000 milions d'euros, una quantitat que la Comissió, a més d'altres països, consideren insuficient. A més a més, en el país germànic són reticents a ampliar les funcions del fons perquè es pugui comprar directament bons sobirans de països europeus amb dificultats, i per això tornen a xocar amb les institucions de Brussel·les i nombrosos estats.
El més probable, en aquests moments, és que la reforma del fons es concreti en el Consell Europeu del març i es limiti a permetre un augment de la seva dotació efectiva fins als 440.000 milions d'euros. Com a contrapartida, Alemanya rebria promeses per introduir una coordinació econòmica i disciplina fiscal més gran a l'eurozona. Encara és menys probable, tot i que potser assolible, que es permeti que el fons compri deute, previsiblement en la modalitat indirecta.
El resultat ideal per a l'estabilitat dels mercats europeus estaria més prop de les pretensions de la Comissió Europea. Què passarà? Dependrà, entre d'altres, de com estigui d'aquí a unes setmanes el deute espanyol (el diferencial entre el deute espanyol i l'alemany no para de reduir-se, tot i que no prou perquè els inversors, en el deute, hi veuen una oportunitat), l'alemany (la rendibilitat del seu bo continua pujant per sobre del 3,15%) i el de Portugal (què passarà després de les eleccions?).
Amb tot, continuem tenint una opinió positiva malgrat les fortes pujades recents de les borses, amb èmfasi en valors bancaris. Les correccions, possibles, en el selectiu Ibex-35 espanyol, serien oportunitats per augmentar la posició i només recomanaríem vendre si es vulneressin els suports rellevants (10.600 punts en el cas de l'Ibex i 2.900 punts en el de l'Euro Stoxx50). Preferim que el mercat ens tiri si torna el risc i, per això, hem marcat aquest nivell de sortida. Però alhora reconeixem que, per ara, el mercat sembla que ignora les males notícies i només descompta les bones, com ha fet aquesta setmana reduint les primes de risc.
Mentrestant, les dades macroeconòmiques continuen positives amb relació als resultats empresarials. Aquesta setmana coneixerem als Estats Units els de McDonalds, American Express, Texas Instruments, Halliburton, Johnson & Johnson, 3M, Yahoo!, Conocophillips, Boeing, Microsoft, Procter & Gamble, AT&T, Amazon.com, Caterpillar, Chevron i Ford Motor. A Europa, hi haurà referències de resultats importants, en què destaquen els de Nokia, Siemens o Philips.
Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell