Els 57 treballadors de Càrnies Vilaró ocupen l'escorxador de Mollerussa

La lenta agonia de l'escorxador de Càrnies Vilaró a Mollerussa ha entrat en la recta final. Divendres, l'administració concursal que regeix provisionalment l'empresa (Càrnies Vilaró es troba en situació de concurs de creditors des del mes de març del 2010) va comunicar al comitè d'empresa el tancament definitiu de la planta de Mollerussa, on treballen 57 persones. Com a resposta, ahir els cinc membres del comitè d'empresa van entrar amb provisions i sacs de dormir a les instal·lacions de la planta, en desús des que a finals de juliol es va aturar l'activitat de manera provisional, i van anunciar que s'hi tancaran tots els dies que calgui fins que no hi hagi garantida una solució justa per a la plantilla.

El primer dia de tancament indefinit van estar molt acompanyats. Ahir pràcticament tota la plantilla els va donar suport amb la seva presència durant la jornada, i una quinzena asseguraven que ells també s'hi quedarien a dormir. S'han instal·lat en un edifici annex de la planta que es feia servir de menjador. No hi ha calefacció ni cuina, tan sols unes màquines dispensadores de sucs i xocolatines, que són l'única cosa que funciona a les instal·lacions des del juliol.

Els treballadors temen que una altra empresa estigui interessada en la compra de l'escorxador però que el vulgui sense la plantilla que hi treballava fins ara. De moment, l'empresa guarda silenci. El president del comitè d'empresa, Josep Maria Mené (UGT), acusa el propietari de Càrnies Vilaró d'haver-se beneficiat d'ajuts públics per comprar l'escorxador de Mollerussa el 2009, llavors, per ara tancar-lo després d'haver concentrat la producció a Sils i a Granollers. La crisi a Vilaró va començar al març amb la declaració del concurs de creditors. A l'abril es va aplicar un ERO temporal a Sils i Mollerussa per atendre la baixada de la producció. Però no va ser suficient, i el 28 de juliol l'empresa va comunicar als treballadors de Mollerussa el cessament temporal de tota l'activitat. A la plantilla hi ha sobretot homes i dones de 40 i 50 anys. Ahir passaven l'estona jugant al dòmino i fent cartells. Les nits són ara fredes al Pla d'Urgell, però pensen fer la tancada “fins que faci falta”.