Per un plat de xató

El Vendrell, la capital del Baix Penedès, ha encès una polèmica que semblava superada entre els gremis que promocionen el xató, el plat típic del Penedès que integra l'escarola, el peix dessalat (tonyina, bacallà, anxoves o seitons), les olives i la salsa que rega tot el plat. Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Vendrell, les places on ja es construïen els castells d'escarola –alguns diuen que el plat prové del terme francès château, que vol dir castell–, van signar la pau gastronòmica el 1997 i van convertir la rivalitat que hi havia en una ruta penedesenca de promoció del plat i, de retruc, dels restaurants de la zona. La ruta havia anat força bé per als gremis que promocionen el plat, fins ara, que, afectats per la crisi, han vist com les xifres de consum del plat han començat a decaure. Segons les dades facilitades per la Coordinadora de Gremis de la Ruta del Xató, en aquest darrers any les xifres han caigut “un 20%” i de moment no es preveu que remuntin.

En aquest context el Vendrell ha encès la guspira de la rivalitat. La ciutat que fa anys s'havia autodenominat “el bressol” del xató ha canviat d'estratègia: aquest any l'Ajuntament ha batejat definitivament el municipi com “la capital del xató”, per donar “un impuls exterior al xató del Vendrell”, diu l'alcalde Benet Jané. L'anunci no ha estat gaire ben rebut entre els seus col·legues, sobretot a Vilanova, on fins el 1997 deien obertament que era la capital del xató. De portes enfora es considera que l'anunci vendrellenc representa un enfrontament “sa i volgut”. “Tot el que sigui per donar ressò a la ruta i que ajudi a divulgar el plat i sumar perquè tots en surtin beneficiats és benvingut”, diu Jaume Martí, president de la coordinadora gastronòmica. De portes endins recorden que Vilanova va començar la seva xatonada popular “abans que el Vendrell”, explica sense cridar gaire Martí, que és de Vilanova.

Les disputes es posen sobre la taula en un moment de canvis per al sector. La primera d'evidenciar que l'alegria turisticogastronòmica s'ha acabat i que cal una reconversió de la festa ha estat Vilanova. Des de fa un parell d'anys, la xatonada de Vilanova s'ha reconvertit en el Festival del Xató i la Cuina d'Hivern, en què no només se serveix el plat típic sinó també altres plats locals com la sípia a la bruta o els populars espigalls vilanovins –uns 15 plats en total–. Els seus veïns, Sitges, van optar per una cosa diferent: deixar de fer la xatonada dels primers anys i promocionar el plat dins mateix dels restaurants, el que denominen Menú del Xató de Sitges. D'altres han optat senzillament per plegar, com Sant Pere de Ribes, un municipi que va lluitar per entrar a formar part del club de la Ruta del Xató quan començava a caminar però que enguany ha baixat del tren perquè el gremi de restauració del municipi, que és qui ha d'impulsar la festa, no ha volgut participar-hi pel poc rendiment que en treu.

La Ruta del Xató ja no regala entrades al parc d'atraccions Port Aventura com anys abans, sinó que es dedica a promocionar el territori. L'aposta ara és pujar al carro de l'enoturisme i proposar paquets de visites culturals i d'escapada amb un plat de xató com a excusa. Ja veurem fins quan.