Alerta permanent
Les fàbriques de motos catalanes intenten superar la caiguda de vendes al mercat domèstic apostant per l'exportació
L'empresa gironina Rieju traurà aquest any al mercat un model elèctric
El futur més incert és el de Derbi a Martorelles, que està pendent dels plans de reestructuració del seu propietari, el grup italià Piaggio
El tancament de les instal·lacions, com ha passat amb Yamaha a Palau-solità, és la pitjor notícia que poden rebre els treballadors no només de la planta, sinó de l'àmplia indústria auxiliar, però hi ha molts altres moviments –expedients de regulació temporals, acomiadaments, baixades de la producció, deslocalitzacions– que des de fa temps són el pa de cada dia d'un sector que, amb diferent intensitat depenent de cada fàbrica, viu en alerta permanent.
DERBI
El futur més incert és, probablement, el de Derbi. L'actual propietari, el grup italià Piaggio, va iniciar l'any passat un procés de reestructuració que incloïa el trasllat de producció cap a Itàlia per omplir les fàbriques locals. L'últim moviment va ser el traspàs del centre d'R+D de Martorelles a Venècia. “Confiem que la reestructuració s'hagi acabat aquí –explica Fernando Cornejo, de CCOO–, però la crisi ens porta cap a un futur gens clar”. El comitè d'empresa té demanada una reunió amb la direcció, ja que les 20.000 unitats que s'han de fabricar aquest any, que defineix com a “producció de subsistència”, no asseguren la feina als 30 treballadors fixos discontinus que hi ha, a banda dels 150 indefinits. “Demanarem que ens tornin els dos models d'Aprilia que vam perdre fa un any”, avança Cornejo.
MONTESA HONDA
Honda fa temps que va ser sentenciada, ja que la planta de Santa Perpètua ha passat de fer més de 100 motos al dia a muntar-ne 30 en tot un any del model de trial Dakota, l'únic model que s'ha quedat a Catalunya. Jordi Pablo, delegat sindical de la UGT, considera que el clima laboral és d'“incertesa”, tot i que els responsables els garanteixen que hi haurà feina fins a l'abril del 2012, data en què preveuen que s'hagi recuperat la situació. L'abril del 2010 es va materialitzar un ERO de 180 treballadors que va reduir la plantilla a unes 165 persones. La producció de quatre models d'alta cilindrada es va relocalitzar a Itàlia, i a Catalunya ara només es dediquen a la injecció de plàstics i pintura posterior de carenats i soldadures de bastidors i forquilles, com a simples proveïdors de la planta italiana. També els han confiat la producció de para-xocs d'un automòbil de la marca, i Pablo espera que aquesta diversificació asseguri la viabilitat de la fàbrica. “Tot i això, segurament mai més farem motocicletes”, sentencia.
GAS GAS
La injecció de dos milions d'euros per sanejar Gas Gas a principi de l'any passat va permetre a l'empresa superar l'expedient de regulació d'ocupació que va deixar sense feina temporalment 105 treballadors. “Des que Caixa Penedès està darrera d'aquesta empresa és evident que en l'àmbit financer hi ha una estabilitat que feia anys que no hi havia, i això ens ha permès invertir en diferents projectes ”, assegura el director d'exportacions de Gas Gas a l'Estat, David Martínez. Entre les novetats, destaca el desenvolupament d'una nova moto enduro; també treballen en diferents projectes com ara el motor elèctric. Martínez està convençut que la sortida per a l'empresa és l'exportació de les seves motos: “Avui dia l'única opció que tenen per subsistir els que fabriquin a Catalunya és el mercat exterior”. Gas Gas arriba actualment a una quarantena de països i preveu aquest any un increment de la producció d'unes 1.000 unitats, fins a gairebé les 9.000 motos.
RIEJU
El fabricant de Figueres Rieju es troba enmig d'un ERO temporal que afecta 40 treballadors de l'àrea de producció. L'empresa no preveu augmentar producció aquest any malgrat que entre abril i maig començarà la producció d'un model elèctric. S'espera una producció d'uns 1.000 vehicles l'any, “però és un mercat molt nou i no se sap quant es pot arribar a vendre”, segons assegura el director de l'empresa, Jordi Riera. Explica que el 90% de les vendes de Rieju són al mercat exterior, “sobretot des de la baixada important de vendes que hi ha hagut aquests darrers tres anys a l'Estat espanyol”. Al gener van vendre 39 motos, al mercat domèstic. El directiu està convençut que Rieju podrà superar l'ERO. “Per això el vam presentar, per mirar d'aguantar la crisi”, reflexiona. Assegura que la baixada de producció de Rieju va ser culpa de la crisi, però també de la “regulació fora de lloc” que s'ha fet a l'Estat.
OSSA
El d'Ossa és un cas peculiar perquè es tracta d'una mítica marca que va desaparèixer els anys vuitanta. Fa dos anys, dos emprenedors de Girona la van fer renéixer i, en plena crisi, han aconseguit un creixement de producció que el director de l'empresa, Joan Gurt, qualifica d'“exponencial”. Al final del 2010 va començar a produir la nova moto trial TR 280i, i preveuen un total de 2.500 unitats a final d'any. A més, l'empresa presenta aquest novembre la nova moto enduro. “Això vol dir que a partir del 2012 esperem tenir una producció anual de 5.000 a 6.000 motos”, afegeix. Malgrat la confiança en el futur de la planta, Gurt també és queixós amb l'administració. “Som una empresa catalana i mai hem rebut ajuts ni per part de l'Estat ni per part de la Generalitat”, comenta Gurt. Al seu parer, l'administració “només dóna suport a les empreses estrangeres i aquestes, quan troben millors ofertes en altres llocs, marxen”.