Deute per a un bon ‘rato'

Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero no es pot dir que siguin d'aquells amics que s'agreguen al Facebook amb facilitat o que queden i no els costa reprendre el fil. De fet, són com aquells companys de la infantesa que, de grans, dissimulen des d'una altra vorera perquè no saben què dir-nos. Mas i ZP es van trobar fa quatre anys a Madrid -en secret, ja que tothom sap que ho van fer amb el coll de la gavardina aixecat- per pactar l'Estatut sense que Montilla i el seu trípode polític en sabessin res. Ara, s'han tornat a veure les cares, i el president català va sortir-ne prou content, ja que va obtenir el compromís de ZP de no deixar que el govern català s'ofegui. Sí, al més pur estil Cofidis, ZP autoritza que la Generalitat pugui emetre més deute (tot i la prohibició estatal davant l'incompliment de l'objectiu de dèficit). Catalunya calcula que necessita gairebé 11.000 milions per salvar la temporada.

El president estatal també va confirmar la transferència de 759 milions d'euros d'inversió no executada, un deute de fa un parell d'anys. Mas també va aprofitar la trobada per expressar el seu suport a la privatització d'AENA i de l'aeroport del Prat a canvi que l'administració catalana tingui un pes determinant a l'hora de controlar-ne la gestió. Tots dos, doncs, es van donar la mà, van dir el tòpic que ja es trucarien -o que piularien pel Twitter com el Piqué i el Puyol- i, apa, a calmar la tempesta de protestes d'altres comunitats autònomes. Un parell de dies més tard, el Parlament ja va aprovar el projecte de llei perquè la Generalitat pugui endeutar-se per un màxim de 2.613 milions d'euros, una mesura avalada fins i tot per la líder del PP, Alícia Sánchez-Camacho.

La popular OIA -potser el nom d'Oficina Independent d'Avaluació no sona gaire, però és l'ens que s'encarrega de controlar el Fons Monetari Internacional (FMI)-, ha posat en dubte el seu paper quan el presidia, en el període 2004-2007, Rodrigo Rato, aquell senyor amb nom d'emissora de ràdio i que volia ser Rajoy en lloc de Rajoy. Resulta que un informe de l'OIA acusa l'FMI de no haver alertat dels riscos del daltabaix financer. De la crisi, vaja, tot criticant que Rato confiés massa en la resistència de la banca internacional i no tingués en compte els desequilibris globals, l'esclat de la bombolla immobiliària i l'auge desproporcionat dels crèdits. L'informe censura l'optimisme de l'FMI, tot i que el seu actual gerent, Dominique Strauss-Kahn, ja ha sortit en defensa del seu antecessor Rato, actualment president de Caja Madrid, que va tancar fa tot just un parell de mesos el seu procés de bancarització. El mateix Rato, com a president executiu del Banco Financiero y de Ahorros -format per set caixes, entre les quals hi ha la Laietana-, ha anunciat que s'han iniciat els tràmits per sortir a la Borsa amb l'objectiu de fer caixa i elevar el seu índex de solvència per sobre del 8%, el mínim que exigeix la ministra d'Economia, Elena Salgado. La mateixa vicepresidenta econòmica, però, ha imposat la seva vessant més dura respecte a les caixes, ja que els demana que el seu capital principal -bàsicament són reserves i capital, però no participacions- arribi al 10%. Aquesta mesura posa les caixes contra les cordes -a l'Estat només cinc ho compleixen, cap de catalana- i aboca entitats com Unnim i Catalunya Caixa a acollir-se al FROB II per incrementar el seu capital.

En l'àmbit empresarial català, els treballadors de la planta de Yamaha a Palau-solità i Plegamans es van concentrar davant del Parlament per exigir suport de les institucions arran de l'anunci del tancament de la factoria. Els empleats d'una altra multinacional, Sharp, també veuen com el seu futur a Sant Cugat del Vallès (amb 330 empleats) perilla. També hi ha, però, bones notícies, com la de la firma de productes químics per al tèxtil Pymag Curtin -situada a Santa Perpètua de Mogoda-, que va tancar el 2010 amb un increment de les exportacions del 70% i una facturació de 9,5 milions d'euros. Entre els mercats principals hi ha Turquia, la Xina i l'Índia. I aviat també obrirà un nou centre productiu al Brasil.