Nou marc legal de la distribució
El govern està accelerant la tramitació del projecte de llei sobre els contractes de distribució. Els interessos en joc són molts, perquè afecta de forma horitzontal múltiples sectors d'activitat, des de l'automòbil o el món editorial fins al retail, amb diferents actors de totes les mides, de gran distribució a petit comerç, arribant igualment a afectar els consumidors finals. Per això, tenint aquesta matèria tants condicionants, haurà d'ésser pensada igualment tenint en compte les normes de defensa de la competència i de competència deslleial. Així doncs, la tasca fins a l'aprovació del text definitiu es presenta si més no ambiciosa.
A l'exposició de motius de l'avantprojecte presentat es manifesta la voluntat de posar fi a les pràctiques que, de fet, fan que els distribuïdors es trobin en situació, per norma general, de subordinació respecte dels seus proveïdors de producte. És a dir, amb el nou plantejament es tracta que s'assoleixi una situació d'equilibri de drets i obligacions entre els dos actors. Si bé la tramitació parlamentària encara està en una fase molt incipient, i de ben segur hi haurà esmenes, el que sí que està clar és la voluntat del govern de regular per primera vegada aquesta matèria conjugant els diferents interessos en joc.
La via que planteja el legislador per abordar aquesta tasca és mitjançant l'establiment d'una llei el contingut de la qual és de caràcter imperatiu, és a dir, utilitzant la mateixa tècnica legislativa que empara el sector dels agents comercials (Llei 12/1992 del Contracte d'Agencia). És a dir, la futura llei, si es continua amb l'actual plantejament, s'aplicarà més enllà del que acordin les parts per contracte per així deixar enrere les situacions en què el distribuïdor no té més remei que signar allò que el proveïdor li proposa.
Més enllà de la tècnica legislativa pel que fa al contingut de la llei, aquesta preveu la classificació dels diferents contractes de distribució que existiran (per exemple, es fa menció del contracte de distribució de compra o de venda en exclusiva o no, el de distribució selectiva, la concessió o la franquícia). Destaca igualment la indemnització a la qual té dret el distribuïdor una vegada es resol el contracte, sempre que es donin una sèrie de condicionants com ara que s'hagi incrementat el tipus d'operacions amb els productes del proveïdor gràcies a l'activitat del distribuïdor; que s'hagi facilitat al proveïdor una llista de clients; que el proveïdor o el distribuïdor que el succeeixi estigui en condicions d'aprofitar l'activitat comercial del distribuïdor cessat; o pel cas que existeixi contractualment alguna mena de limitació de l'activitat que pot fer el distribuïdor una vegada acabat el contracte. Fins ara, en matèria d'indemnitzacions per la finalització dels contractes de distribució, en no existir un marc normatiu exprés, s'ha d'estar a allò que els tribunals o els àrbitres estimessin en virtut de les circumstàncies del cas concret, amb la pertinent incertesa per al distribuïdor.
