Motor o pati industrial?
La nova FEM Vallès aglutina tres patronals i una associació del Vallès Occidental i l'Oriental per actuar com a ‘lobby' del territori
El poeta Pere Quart, pseudònim del sabadellenc Joan Oliver, ens va deixar escrit sobre el Vallès allò dels tres turons que fan una serra i quatre pins un boc espès, una pàtria que considerava tan petita que la somiava completa. Aquest desig, ni que sigui per qüestions més pràctiques que la del poeta, ha donat un pas al naixement de FEM Vallès, una plataforma que, a partir del fet productiu conjunt de les dues comarques, vol actuar com a lobby per entrar en el debat sobre temes que tenen a veure amb el territori, les infraestructures i la mobilitat. Les entitats responsables de tirar-ho endavant són les patronals Cecot -amb seu a Terrassa, però convertida ja en una de les grans representants de les pimes catalanes-; CIESC -intersectorial que aglutina una vintena d'associacions i gremis de Sabadell-; UEI -la Unió Empresarial Intersectorial, amb seu a Granollers- i Via Vallès, jove entitat que engloba els dos Vallès.
Segons els seus impulsors, FEM Vallès neix de la constatació de la unitat productiva que representa el Vallès –Oriental i Occidental-, de la seva estructuració metropolitana i de la necessitat de dotar-lo d'infraestructures que permetin potenciar-ne la importància econòmica en la zona d'influència metropolitana de Barcelona i de Catalunya, superant la condició de perifèria metropolitana.
El Vallès té més d'1,3 milions d'habitants i una xarxa de ciutats industrials, històriques i noves, que el configuren com una gran comarca amb un potencial productiu que FEM Vallès reivindica. És l'àmbit territorial de la major concentració productiva de Catalunya, i hi són presents tots els sectors, situant-se en el primer lloc percentual en el context comarcal català en gairebé tots, i representant, globalment, un 29,1% de l'ocupació industrial del país, al davant de qualsevol altra comarca. Segons el president de Cecot, Antoni Abad, “no només hem de pensar a generar ocupació, més teixit empresarial o més exportacions, sinó també en les persones que hi viuen”. Abad fa referència a l'expansió d'un territori, fonamentada en la indústria i els serveis, que no ha anat acompanyada dels mateixos percentatges en inversions públiques, resultant en una “molt deficient dotació d'infraestructures, fruit d'una manca de planificació territorial, que dificulta la mobilitat interterritorial, la qualitat de vida dels residents i l'eficiència dels sectors productius”.
Per part de CIESC, el seu president Josep Casas, assenyala que “és la primera vegada que institucions patronals endeguen un projecte en comú” que deixa les portes obertes a possibles noves incorporacions. Per part de la UEI, el president Juan Pedro Pirretas denuncia que “el Vallès té necessitats i mancances d'infraestructures que minven la capacitat productiva”. FEM Vallès lamenta que en trenta anys, les úniques inversions estatals a la zona han estat els laterals de l'AP7, o B30, i el quart carril de la mateixa AP7, però considera que existeix una “atonia” en la regió de Barcelona, mentre que Madrid n'ha construït una d'enorme.
SIS POLARITATS.
Quines són les primeres reclamacions de FEM Vallès? D'entrada, que cal anar a una superació i integració de la dualitat entre la Barcelona de la façana marítima i la del corredor prelitoral. L'entitat recorda que el Vallès, i el corredor fins a Martorell, “no són el pati industrial d'unes empreses radicades a la capital” i apunta que “el pes productiu del Vallès pot ser el motor d'una millora essencial d'aquest territori”, i critica que “la incapacitat dels municipis vallesans de posar-se d'acord i formular propostes unitàries ha estat un fre per a inversions d'altres administracions”.
FEM Vallès presentarà, abans de l'estiu, un estudi encarregat a la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (UB) sobre la importància econòmica i empresarial del Vallès.