Terrassa s'afegeix al grup de la B-30

La primera jornada de treball al voltant de la declaració de municipis dels dos Vallès i el Baix Llobregat per dinamitzar l'eix econòmic de la B-30 començava ahir al migdia amb una notícia important: el govern de Terrassa –representat per la tinenta d'alcalde Carme Labòria– confirmava el seu interès a incorporar-se al projecte, i no és descartable que alguna altra població s'acabi afegint a la llista que ara mateix ja aplega 21 municipis.

En el pla polític, la invitació llançada per l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, als seus homòlegs de l'entorn de l'AP-7, va començar a rodar el 31 de gener, en una trobada d'alcaldes en què es va signar la declaració. Però ahir al matí, a la sala d'actes del rectorat de la Universitat Autònoma (UAB), el projecte va fer un primer pas simbòlic amb la participació de representants de patronals, gremis, sindicats, institucions universitàries i de recerca i altres consorcis i entitats del territori. A finals d'abril, al Parc Tecnològic del Vallès començarà a treballar la comissió tècnica encarregada de posar en marxa el projecte, que cristal·litzarà amb la creació d'un òrgan gestor després de l'estiu. El debat polític també s'ajornarà fins aleshores, un cop superat el “parèntesi” forçós de la campanya de les eleccions municipals, va apuntar Bustos.

L'alcalde sabadellenc va donar la benvinguda a la participació de Terrassa i va deixar clar, en la presentació del projecte, que “no es pretén substituir cap dels projectes ja existents”, com la col·laboració de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola en el Catalonia Innovation Triangle (CIT). La tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística terrassenca, Carme Labòria, explicava en directe a la xarxa social Facebook que “Terrassa també hi vol ser i participar com un nou projecte de debat i d'impuls territorial”, i malgrat que el municipi també participa en l'òrgan de dinamització de l'eix de l'E-9 i acaba de presentar el projecte econòmic Orbital 40, fonamentat en el pas del quart cinturó, Labòria admetia també que “l'eix de la B-30 és un dels pols d'activitat econòmica més importants del país”.

Entre els ponents de la jornada, el coordinador del pla territorial metropolità (PTMB), Josep Maria Carrera, va assenyalar que la regió metropolitana de Barcelona aglutina un sector industrial més potent que la resta de conurbacions europees –la de Milà és segona– i “més, fins i tot, que la nord-americana de Detroit”. Amb aquest escenari de partida, l'economista Joan Trullén, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, va destacar que els 20 municipis inicials aglutinen una població de 768.000 habitants que creix a un ritme superior a la mitjana catalana i amb unes indústries que concentren el 19% de les exportacions, el 20% de les patents i el 40% de la inversió en R+D+I de tota la demarcació barcelonina. Com a punt feble, en canvi, Trullén va dir que caldria potenciar la presència de treballadors creatius, i va apostar per un model de cooperació entre l'empresa, les universitats i les administracions que generi un pol econòmic alternatiu però interdependent alhora, respecte a Barcelona, i amb els ulls fixats en l'escenari de la megaregió europea coneguda com a Barcelyon, que abasta un radi de 600 quilòmetres de la Mediterrània a banda i banda dels Pirineus. El director del Parc de Recerca de la UAB, Jordi Marquet, va posar com a exemple organitzatiu el model suec de la regió d'Östergotland, coordinat per la Universitat de Linköpings. I l'alcalde Bustos va postil·lar que la idea és “sumar tot el que tenim al servei del país, de la seva economia i del benestar dels seus ciutadans”.