El salvador és alemany?

La cimera anticrisi convocada per Artur Mas no ha estat, precisament, un model d'unió, companyonia i foc de camp. D'entrada, els sindicats, i els grups d'esquerres, no accepten les propostes recollides en el document elaborat pels quinze experts del consell assessor per a la reactivació econòmica i el creixement (CAREC), però el president Mas ja ha intentat driblar una mica el tema per evitar que es converteixi en un fracàs. D'entrada, però, la política econòmica no tothom la veu amb els mateixos ulls i no hi ha un consens d'inici. Els sindicats acusen l'informe del grup presidit per Salvador Alemany de ser ultraliberal, amb vocació privatitzadora, massa macroeconòmic i pot vinculat al dia a dia del teixit industrial del país, amb propostes que parlen del marc fiscal, de l'IRPF, de la despesa pública, de la necessitat d'un finançament propi –picada d'ullet, l'enèsima, a bascos i navarresos– i fins i tot de buscar alternatives al finançament bancari. Abans de la cimera, Mas ja es va afanyar a buscar consensos amb els partits de l'oposició i amb líders empresarials, però si els que porten la guitarra (els sindicats) no volen, de foc de camp res de res. Els altres convidats a la festa, els representants patronals, sí que els fan patxoca els arguments dels experts, tot i entendre que necessiten el suport polític estatal. Mas, de fet, ja ha concertat trobades amb la CEOE i Cepyme per rebre els copets a l'espatlla necessaris, un tràmit més accessible que en etapes anteriors, ja que en les dues patronals hi ha membres del lobby català ben situats (amb Rosell presidint la gran patronal estatal, i Llorens i Cima en les vicepresidències de la confederació estatal de pimes). Una cimera, doncs, que ha escenificat la recerca d'un consens que, com sempre, es gesta entre passadissos, amb carpetes a les mans, el millor dels somriures a punt i telèfons sonant fins i tot a l'hora dels tarotistes de la tele. I tot, per un document pactat, encara que sigui d'aquells que anomenen de mínims. Les conclusions sintetitzen cinc grans objectius sobre simplificació administrativa, reforma de la FP, gestió d'infraestructures, marc fiscal i foment de l'ocupació. I tot, com diria el Mas polonès, amb il·lusió i fent una crida a la responsabilitat de tots per lluitar contra l'atur. Alemany, mentrestant, parla del seu document com d'un punt de partida.

I mentre Catalunya debat el seu futur econòmic, a Europa continuen anant mal dades, ja que la caiguda de fitxes de dòmino iniciada per Irlanda i Grècia sembla que pot continuar amb Portugal. Les mirades, però, ja van una mica més enllà de les espatlles de José Sócrates i algunes ja apunten cap a l'Estat espanyol i Itàlia. El possible rescat financer del veí del gall es calcula en 75.000 milions d'euros. Sócrates, de fet, ja ha presentat la seva dimissió perquè no s'ha aprovat al Parlament lusità el pla d'austeritat que marca Brussel·les. Merkel, impulsora de les mesures i la particular salvadora alemanya europea, i els altres dirigents europeus insisteixen que els plans d'ajustament s'han de mantenir sí o sí. En el cas espanyol, l'objectiu sembla ara la lluita contra l'economia submergida.

A Catalunya, el nou centre comercial de l'antiga plaça de toros de les Arenes ha obert les portes després de set anys d'obres, i espera rebre deu milions de visitants l'any –tenen més ganxo FNAC i Mango que El Niño de Lo Que Sea–; mentrestant, en l'àmbit financer, Catalunya Caixa recorre al fons de rescat (FROB) per capitalitzar-se per 1.718 milions d'euros. Així, l'Estat en serà accionista temporal, mentre busca inversors privats.

L'empresa MAT Holding, de sals de coure per a agricultura i distribuïdora de productes de reg per degoteig, va facturar 117,5 milions d'euros el 2010, un 7,5% més que el 2009. Males notícies, en canvi, per part del fabricant de material ferroviari Alstom, que ha anunciat que eliminarà 400 llocs de treball a la seva planta de Santa Perpètua de Mogoda. També s'ha inaugurat a Girona la nova planta de Nestlé, amb una inversió de 105,5 milions d'euros i que donarà feina a 250 persones. El projecte d'enginyeria ha estat de la firma catalana Pamias.