Aliments per crear ocupació
Sabadell i altres poblacions de la conca del riu Ripoll volen impulsar la indústria alimentària existent per concentrar-hi noves empreses vinculades que generin més llocs de treball
Els serveis de Promoció Econòmica de Sabadell fa anys que aposten per la indústria alimentària com un dels grans motors de futur de l'economia comarcal. Als municipis de la conca del riu Ripoll –sobretot a Sabadell, Barberà, Santa Perpètua, Castellar, Polinyà i Sant Quirze– s'hi concentren ara mateix més de 160 empreses relacionades. A la norantena de factories estrictament alimentàries, cal sumar-hi proveïdors, fabricants de maquinària especialitzada i les empreses que produeixen envasos i etiquetes per comercialitzar els queviures.
El sector de l'alimentació a l'entorn de Sabadell suposa, ara mateix, prop de 8.000 llocs de treball –s'hi inclouen les grans farineres i empreses panificadores, l'hostaleria, i també indústries càrnies, de begudes, dietètica, dolços, serveis de càtering o els productors de pinsos per a animals–, i les indústries auxiliars donen feina a uns 3.500 treballadors més –la majoria en el ram dels embalatges. D'aquesta alta concentració especialitzada, els experts en diuen clúster, i la intenció és potenciar-la.
L'associació Sabadell Universitat ha organitzat tres xerrades entre actors econòmics, directius d'empreses i emprenedors per accelerar el procés. Parteixen de l'exemple de la regió d'Oresund –l'estret que separa Dinamarca i Suècia–, on un terç de la població es dedica al sector de l'alimentació, amb una producció anual de 75.000 milions d'euros. Al voltant de l'Oresund Food Cluster, a més, s'hi ha desenvolupat una intensa activitat universitària i de recerca científica.
Camps per créixer
Al marge dels conceptes més immaterials –innovació, internacionalització o l'R+D–, el consultor Lluís Ramis constata en un estudi que les empreses actuals i els emprenedors poden beneficiar-se dels canvis socials i d'estil de vida. Per exemple, l'increment de la immigració afavoreix l'elaboració de productes basats en la cuina halal, com ara els embotits sense porc, i les llars unipersonals demanden envasos més petits, per no haver de llençar els productes caducats sense haver-los consumit.
La manca de temps per cuinar imposa noves línies de plats preparats, tot i que –encara que sembli contradictori– la tendència a dur un estil de vida saludable ha abonat el terreny als aliments ecològics i funcionals. En l'àmbit dels serveis logístics i de distribució –un altre dels aspectes a millorar–, s'aconsella a les empreses que construeixin sinergies.
Les emocions vencen la crisi
La segona xerrada del cicle es va celebrar ahir amb la participació de dues grans empreses vallesanes. La responsable de màrqueting d'Establiments Viena, Marta Garcia, va resumir els 40 anys de creixement de l'empresa, que tot i la davallada del consum –no tant en volum de clients sinó en el nombre d'entrepans de cada comanda– manté els plans d'expansió. Joan Carles San José, gerent d'Arcadíe –fabricant de productes carnis per a grans superfícies– va descartar que el futur siguin les marques blanques. Aquesta empresa nascuda a Terrassa ha comercialitzat amb èxit hamburgueses i botifarres inspirades en personatges de Disney: «Semblava una bogeria, però ha funcionat», admetia San José. En temps de crisi, «el consumidor compra més intel·ligentment», però «hi continua havent emocions». Garcia va negar que la crisi sigui tan greu perquè la gent no es pugui permetre sortir a fer un entrepà.