La setmana dels 100 i dels 200
Aquesta setmana el govern d'Artur Mas celebrava els 100 dies de la seva arribada al Palau de la Generalitat, enmig de les crítiques permanents de l'oposició en ple i de populars mesures, ja en clau d'eleccions municipals, com la supressió de l'impost de successions. En canvi, però, i amb el permís de les fotogèniques cimeres empresarials, les mesures sobre l'economia productiva i les empreses s'estan fent esperar, malgrat el rècord d'atur i l'allargament de la crisi econòmica al nostre país.
Una de les qüestions que s'havien comentat en campanya i que havíem plasmat en aquest mateix espai és la de la política de suport a la internacionalització. Davant una Espanya submergida en la depressió, sembla clar que només els mercats exteriors ens podran treure de la crisi. Malgrat tot, no totes les empreses, especialment les més petites, estan en situació d'afrontar la difícil i costosa experiència exportadora. L'empitjorament de la situació del sistema financer espanyol no fa res més que dificultar l'obtenció del crèdit per anar a l'exterior. Als 100 dies de la presa de possessió del nou govern, encara no s'observa una orientació o acció clara i decidida que ens permeti confirmar que la internacionalització és una prioritat dels nous dirigents del país. Si apliquem a les nombroses agències catalanes les impopulars mesures d'austeritat de la sanitat pública, és molt probable que Prodeca i Copca (ACC1ó) vegin substancialment rebaixat el seu marge de maniobra. Seria, però, una greu errada retallar de manera lineal i massiva, sense entrar en el fons de la qüestió. Ben segur que poden estar sobredimensionades moltes estructures operatives d'aquelles i altres agències del govern, però no podem prescindir de plans de promoció, presència a fires i altres actuacions crucials en un moment en què l'exportació és i ha de ser el motor de l'economia.
L'absència de debat sobre aquest tema a Catalunya contrasta, en canvi, amb la discussió engegada a Madrid amb motiu del darrer Consell de Ministres, que anuncià una propera reforma de l'Icex. Es pretén que el macrooganisme de promoció de les exportacions esdevingui un “prestador de serveis de valor afegit” per a les empreses i no només un simple subvencionador. Sembla, doncs, que l'Icex esdevindrà aviat una forta competència a les consultores privades, cambres de comerç i associacions empresarials a l'hora d'acompanyar les empreses a fora, lògicament cobrant. No és bo que les empreses s'acostumin a rebre només serveis gratuïts que no acaben valorant, però tampoc ho és que els recursos públics es destinin a prestar serveis idèntics als que pot donar el sector privat. Avui dia hi ha elements com són el finançament de les exportacions o les campanyes d'imatge-país que no presta de forma clara l'àmbit privat i sí que haurien d'esdevenir tasca prioritària de l'Icex. Potser la nova voracitat recaptatòria de l'organisme espanyol té alguna cosa a veure amb la seva futura i flamant nova seu, al número 200 del madrileny i exclusiu Paseo de la Castellana, un luxe fins ara només a l'abast dels grans constructors de la capital.
