energia
El govern té tres opcions per desbloquejar el mapa eòlic
Recórrer al Suprem contra la suspensió cautelar, esperar una sentència o fer el tràmit que es va estalviar el tripartit, les alternatives
Ja són 16 els pobles adherits al manifest contra la paralització
La direcció general d'Energia del Departament d'Empresa i Ocupació té actualment damunt la taula tres opcions per intentar desbloquejar el mapa eòlic a Catalunya o, més exactament, la implantació de les zones eòliques de desenvolupament prioritari (ZDP). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre de manera cautelar al mes de març les set ZDP projectades a Catalunya pel govern tripartit arran d'un contenciós administratiu presentat per dues entitats ecologistes de Girona. Aquest mes d'abril el mateix tribunal ha desestimat el recurs de súplica que va presentar el govern català i manté la suspensió cautelar. En vista d'aquesta situació l'executiu català estudia presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, esperar la sentència del TSJC, que es podria allargar entre dos i tres anys, o elaborar l'estudi d'avaluació ambiental estratègica, un tràmit que el tripartit no va fer i en el qual s'han basat els ecologistes a l'hora de presentar el seu contenciós.
Menys retribucions
La situació es viu amb molta preocupació des de la patronal eòlica Eoliccat. “Estem en una situació peculiar perquè aquests nous parcs eòlics ja estan adjudicats a empreses del sector”, manifestaven fonts d'Eoliccat. De fet, aquestes empreses han de presentar abans del 26 d'agost els projectes executius. “Si aquest conflicte tarda a resoldre's el que passarà és que els parcs catalans tardaran més a executar-se i rebran menys retribucions de l'Estat en concepte de primes, malgrat que Catalunya siga una de les comunitats que més electricitat consumeix”, afegien les mateixes fonts.
El tema també preocupa els ajuntaments afectats per les zones de desenvolupament prioritari. De les set zones, tres afecten municipis de l'Ebre i dues, del Camp. Aquests municipis han elaborat un manifest, subscrit de moment per setze ajuntaments d'arreu del país. Aquest document alerta que no només es poden perdre les inversions i els llocs de treball, sinó també “la confiança en la revitalització dels nostres municipis”. “Encara tenim esperança perquè han paralitzat el procés però no l'han anul·lat”, manifestava Jordi Jardí, l'alcalde de Tivissa, un dels municipis afectats.
El desenvolupament de les set ZDP representaria una inversió de prop de 1.000 milions i la posada en marxa dels diferents parcs eòlics sumaria 768 megawatts que s'afegirien als 901,64 megawatts eòlics que es generen actualment a Catalunya.
LA XIFRA
Horta recorre contra els Pesells
L'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, va confirmar ahir que l'Ajuntament va presentar formalment un recurs contenciós administratiu, que el TSJC hauria admès a tràmit, contra l'autorització urbanística definitiva al polèmic parc eòlic dels Pesells, aprovat per l'anterior govern i rebutjat pel consistori en la mesura que el van refusar els veïns en una consulta. El nou executiu català ha fet costat a l'Ajuntament, i Ferràs, al marge de la resolució del recurs, confia també que es concretin contactes entre la Generalitat i la firma promotora del parc, Orta Eòlica, per negociar una renúncia poc probable de l'empresa. Fonts oficials del govern mateix donaven la setmana passada per “aprovada” la controvertida planta eòlica. Ferràs, però, també va subratllar les esperances que li ha transmès l'advocat [del bufet Quatrecases] que els ha assessorat en el recurs jurídic, la penúltima carta.
