Brot de municipalisme energètic
Set batlles del Baix Camp, la Terra Alta i la Ribera reivindiquen el rol actiu del món local en les polítiques energètiques
Volen tarifes preferents per atreure grans firmes
Set alcaldes de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp han decidit constituir-se en grup de pressió per reivindicar la seva condició de “pol més important de l'Estat” en la producció d'energia. Els batlles volen que aquesta realitat els reporti més capacitat d'atracció de nous projectes energètics; més autoritat a l'hora d'intervenir en la planificació energètica del país –per exemple a través de la revisió del pla de l'energia del govern– i més creixement econòmic a través de la instal·lació a la zona de grans empreses consumidores d'energia o de centres de recerca i formació en l'àmbit energètic.
Diversitat, majoria de CiU
Aquests serien els quatre eixos fundacionals de la nova Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya, integrada per Josep Castellnou (CiU), batlle de Vandellòs i l'Hospitalet; Jordi Jardí (CiU), de Tivissa; Joan Manel Sabanza (CiU), de Móra la Nova; Carme Pelejà (ERC), de la Fatarella; Xavier Marzo (CiU), de Vilalba dels Arcs; Rafael Vidal (CiU), d'Ascó, i José Luis Aparicio (PSC), de Riba-roja d'Ebre. El fet que l'ens abraci diferents opcions de l'espectre polític va ser presentat com un aval més, tot i que cinc de les set alcaldies estan en mans de CiU.
“Volem ser un lobby, un referent, un grup d'influència”, va anunciar el veterà Sabanza, que ahir va fer de portaveu de la iniciativa. La Mesa encara ha de decidir quina forma jurídica adopta i s'obre a noves adhesions però en tot cas de l'“eix entre Vandellòs i Riba-roja”, ampliable a la Terra Alta, més cobejada pels promotors eòlics. D'una banda, el nou actor s'enorgulleix que la producció energètica sigui el principal actiu d'aquests pobles. “Aquí s'hi viu bé, per sobre de la mitjana”, diu Sabanza, cofoi.
Orgullosos i queixosos
A la vegada, però, el missatge esdevé reclamació: no hi ha cap centre de recerca energètica previst al territori i el més proper és la subseu de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), a Tarragona, “i per quedar bé”; i les grans firmes no han tingut facilitats de part dels productors i distribuïdors d'energia per arrelar en aquests municipis. “A més d'un em consta que se li ha ofert el kilowatt molt més barat a Tarragona que a Móra la Nova”, va exemplificar l'alcalde sortint. Els set ajuntaments volen “donar la volta” a aquesta tendència i ja han mantingut contactes tant amb la Generalitat com amb el sector productor de l'energia. Això sí, els alcaldes renuncien a la modificació de la tarifa elèctrica estatal en benefici de les zones productores, després d'haver fracassat dos cops a les Corts estatals (1997 i 2010).
Clients preferents
“Però si més no que el sector ens apliqui les tarifes més avantatjoses que pugui oferir als seus clients”, demana la Mesa, que assenyala com a contrapès l'estalvi en el transport energètic cap als centres de consum llunyans i que vol deixar clar que no busca més diners per als ajuntaments sinó “la creació de riquesa”.
El nou moviment recorda que en el seu àmbit d'influència s'ha generat l'equivalent al 70% del consum energètic de Catalunya en l'últim any i demana –als moviments opositors– “tranquil·litat” per afavorir les inversions en lloc que siguin “demonitzades”.
El pas que van fer ahir els alcaldes va rebre ja les primeres reaccions d'aprovació amb condicions. Els principals alcaldables d'ICV al Camp i l'Ebre i la diputada al Parlament ecosocialista Hortènsia Grau avalen l'especialització, “però apostant per un model que no hipotequi el territori”, segons Grau. És a dir, “que la nuclear quedi fora d'aquest clúster”.
LA FRASE
LA XIFRA
Poc sospitós, més incert
La nova iniciativa dels alcaldes del Baix Camp, Terra Alta i, sobretot, la Ribera d'Ebre neix amb “la voluntat d'establir-se en la vida pública catalana”, i ho fa amb un rerefons que ha adobat el seu naixement. D'un costat, sorgeix sota la pressió d'una crisi sagnant que premia l'especialització. A la vegada, es materialitza com a colofó d'una escalada de gestos i discursos que situen l'administració local en condicions d'intentar fer valer la seva veu i el seu vot: la declaració de la Ribera d'Ebre com a comarca energètica, el manifest dels alcaldes catalans contra la suspensió cautelar del concurs eòlic adjudicat pel tripartit o la reivindicació genèrica del paper dels municipis esgrimida en el primer congrés sobre el canvi climàtic i el món local, que es va fer a Reus.
La idea, de què l'alcalde Sabanza sembla l'autor intel·lectual en la mesura en què vol rebatre “la cultura del no”, sembla bona. El fet que aflori just abans d'unes eleccions la fa poc sospitosa en la mesura que integra diferents sensibilitats polítiques. Però també la fa incerta, perquè entre altres coses tres dels set alcaldes no es presenten a la reelecció. I els altres poden perdre els comicis. El més important és que la conjuntura política no la faci entrar en via morta.
L'ens nou evita el polèmic MTC
La nova Mesa d'Alcaldes va evitar ahir polemitzar sobre el controvertit magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears a què aspira Ascó i el seu alcalde, ja que si més no l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, membre de la futura entitat, s'havia mostrat contrària a la candidatura riberenca. “L'MTC és una incògnita que depèn de moltes variables i nosaltres en hem autoexclòs”, va tancar el portaveu de la Mesa. A ningú se li escapa, però, que la sitja que contindrà els residus de totes les centrals del parc nuclear estatal inclou un projecte d'investigació sobre el tractament del combustible gastat que s'ajusta a la demanda de més recerca que va llançar ahir la Mesa. Sabanza va negar que aquests desequilibris puguin generar veus discrepants en el si del nou grup, que, segons el seu portaveu, avala “totes les formes de producció energètica, perquè totes han estat beneficioses per a la zona”. En els set municipis hi ha instal·lades tres centrals nuclears operatives (Ascó I i II i Vandellòs II), una planta de cicle combinat (La Plana del Vent a Vandellòs i l'Hospitalet), tres centrals eòliques (dues a Vilalba i una a la Fatarella), una planta hidràulica (Riba-roja) i dues de fotovoltaiques (Móra la Nova i Vilalba). A més, hi ha previstes noves instal·lacions eòliques a Tivissa, Vandellòs, Riba-roja, Vilalba i Ascó.
