La responsabilitat penal de les empreses
A final de l'any passat, el 2010, va entrar en vigor la reforma del Codi Penal a través de la llei orgànica 5/2010. Amb aquesta reforma innovadora, per primera vegada es va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques en l'ordenament jurídic espanyol. Fins aleshores, el Codi Penal, accessòriament, preveia conseqüències (no pas penes) per a les persones jurídiques, que el tribunals podien imposar facultativament, però sempre sobre la base prèvia de la declaració com a penalment responsable d'una persona física.
El sistema que s'ha triat per fer que les empreses siguin penalment responsables es basa a establir una sèrie limitada de supòsits per a l'admissió de la responsabilitat penal per a l'empresa. Entre aquests supòsits hi ha, per exemple, els delictes contra la Hisenda Pública o la Seguretat Social, l'estafa, les insolvències, els delictes contra els treballadors, els delictes contra el medi ambient o el tràfic d'influències, entre d'altres. Les penes previstes per la llei van des de la multa, la suspensió d'activitats, la intervenció judicial, la clausura de l'establiment i poden arribar fins a la dissolució de l'empresa.
Aquesta responsabilitat penal es basa en dues hipòtesis amb la prèvia comissió d'un dels delicte que hem relacionat anteriorment: la primera, és que aquest delicte s'hagi comès per una persona física que tingui la condició de representant legal o la condició d'administrador de fet o de dret, en nom o per compte de la persona jurídica i en profit seu; i la segona, és la comissió d'un delicte que hagi comès una persona física sotmesa a l'autoritat de les persones que hem esmentat anteriorment quan aquestes persones no han exercit el control convenient atès les circumstàncies del cas.
La reforma ha trencat, a la llum d'una altra normativa comparada, la teoria del delicte que s'ha aplicat al nostre ordenament jurídic, concretament el principi de culpabilitat, ja que l'article 10 del Codi Penal exigeix que les persones físiques penalment responsables ho siguin per dol o imprudència. Ara s'estableix la responsabilitat penal directa i autònoma de les persones jurídiques però també sobta que no es reguli l'exclusió possible de responsabilitat penal de les persones jurídiques, com sí que passa amb les persones físiques. És a dir, el legislador transfereix la responsabilitat penal de la persona física a la persona jurídica però en canvi no transfereix les possibles circumstàncies excloents de responsabilitat que serien aplicables a la persona física envers la persona jurídica si és que hi pot haver la paradoxa que la persona física que comet directament el delicte es pugui emparar amb una circumstància excloent de responsabilitat criminal, és a dir, una causa justificada, com per exemple podria ser el compliment d'un deure i que, consegüentment, es declari que no ha comés cap delicte. En canvi, la persona jurídica sí que seria responsable dels mateixos fets. Caldrà que estiguem atents en la posada en pràctica dels tribunals d'aquesta normativa nova.