Cicle econòmic i cicle polític

Després d'una intensa setmana d'anàlisi dels resultats de les eleccions municipals tant per part dels polítics com dels ciutadans, jo tampoc m'he pogut resistir. Sovint parlem que hi ha una estreta relació entre cicle econòmic i cicle polític i aquesta relació ha estat molt present en la campanya electoral. El que ens diuen els experts en el tema és que la política econòmica dels governs acostuma a estar molt influïda pel moment del cicle polític en què ens trobem.

De fet, és bastant freqüent que a finals de la legislatura els governants adoptin mesures clarament expansives, accelerin els projectes d'inversió i, d'alguna manera, intentin alterar la percepció del votant pel que fa a la situació econòmica que l'envolta amb l'objectiu d'aconseguir la reelecció. Hi ha molts treballs acadèmics que han trobat evidència d'aquest comportament però no cal buscar gaire per trobar clars exemples d'aquest comportament: recorden la deducció fiscal dels 400 euros o la recent inauguració d'un aeroport sense vols?

Però avui no vull parlar sobre com els governants intenten modificar el cicle econòmic (o, més ben dit, la percepció que tenen els ciutadans del cicle econòmic) sinó més aviat del contrari: com ha afectat la situació econòmica actual els resultats electorals. A hores d'ara ningú dubta de la gravetat de la situació econòmica en què ens trobem, ni tampoc que, probablement, el PSOE rebria un vot de càstig important com a conseqüència de la seva gestió de la crisi. De fet, el sentit comú ens diu que amb uns nivells d'atur com els que tenim el més normal seria que els votants manifestessin clarament el seu descontentament davant el partit que governa i, per tant, que els resultats electorals del PSOE es veurien perjudicats tal com es va posar de manifest en les eleccions catalanes del novembre de l'any passat. És més discutible, però, que el canvi fos de la magnitud que ha estat en el context d'unes eleccions municipals en què els ciutadans sovint valoren, en primer lloc, el mateix candidat, a qui en molts casos coneixen personalment; en segon lloc, la qualitat de la seva gestió en aspectes com ara la neteja, la seguretat ciutadana o els serveis municipal, i, finalment, el partit polític al qual representen.

De fet, com tots hem pogut comprovar en el nostre entorn proper, és força habitual que candidats d'un partit en unes determinades eleccions municipals puguin passar a formar part de les llistes del partit rival en les eleccions següents sense que això representi cap daltabaix. M'ha sobtat, i suposo que no sóc l'únic, que en unes eleccions municipals s'hagi votat molt més en clau “nacional” que en clau “local”. Quin paper ha tingut la situació econòmica a l'hora d'explicar aquest resultat? Tal com podem observar als gràfics, la diferència entre el PSOE i el PP s'ha anat reduint al llarg de les diferents convocatòries municipals fins a assolir un màxim històric a favor del PP en les darreres eleccions. De fet, aquest diferencial guarda una estreta relació amb l'evolució de la taxa d'atur al llarg del temps: en els moments en què la taxa d'atur ha crescut, la diferència entre el PSOE i el PP ha disminuït clarament. Cal dir, però, que no podem interpretar aquest resultat com una clara preferència dels ciutadans pel PP com a millor gestor de la política econòmica, sinó que més aviat s'hauria d'interpretar com a evidència del vot de càstig que comentàvem abans.

Ara bé, un resultat que ha passat inadvertit durant els últims dies és que la tendència creixent cap a un sistema bipartidista que s'havia observat en bona part del període analitzat s'ha vist frenada en aquesta darrera convocatòria, almenys en nombre de vots, tot i que no de manera tan clara en termes de regidors i alcaldes. L'últim gràfic mostra també un resultat interessant: en aquelles comunitats autònomes on la taxa d'atur és més alta, el diferencial entre el PSOE i el PP és més favorable al PP. Cal destacar algunes clares excepcions en què el diferencial encara és favorable al PSOE: Catalunya, el País Basc, Navarra i Astúries. Les raons per les quals es dóna aquesta circumstància són ben diferents, i permet il·lustrar que no tot es pot explicar en termes econòmics, tot i que l'economia ha tingut molt a veure amb els resultats de les darreres eleccions. Caldrà veure ara si el govern Zapatero serà capaç de resistir la pressió per avançar les eleccions i, en cas que ho sigui, si l'economia els donarà arguments que els permetin recuperar-se.