“La reconversió del transport s'ha de tutelar com la banca”

Hem notat la crisi, i molt. Primer va ser l'encariment del petroli -l'energia suposa el 30% dels nostres costos-; després, quan els nostres clients van anar ajustant els seus marges, nosaltres, com que som l'última part de la cadena, vam haver d'ajustar-los amb ells. Per completar l'escenari, cal sumar-hi les deslocalitzacions, que han estat ferotges en el nostre context territorial, i que les regles del joc a la Unió Europea no són les mateixes per a tothom i hem de competir amb països que tenen uns preus molt més baixos, com són els països de l'Est.

Penso que ara mateix estem en un moment de reinvenció. Comencem a notar indicis d'una certa recuperació, però ens trobem que no sabem cap on hem d'anar, quin ha de ser el nostre model. Perquè en ser regulats haurem de menester també la complicitat de les administracions.

Com deia, un terç dels nostres costos són de l'energia, i aquí tenim poc marge per actuar; l'altre terç és la mà d'obra, també regulada per convenis laborals espanyols malgrat que competim en un entorn europeu, i un 15% són les taxes sobre les infraestructures, peatges i altres figures de pagament per ús de la carretera. Per tant, no tenim una economia d'escala. La nostra capacitat per competir en una economia de mercat oberta és molt escassa. Per això el sector del transport ha crescut com ha crescut. La gent intenta sobreviure posant més camions.

Quan va esclatar la crisi, el sector del transport estava molt sobredimensionat, molt, sobretot el transport per carretera. Si la nostra productivitat està limitada per una sèrie d'hores de conducció amb unes normes de circulació que cada vegada són més restrictives en dies de circulació i en capacitat productiva, això només es pot suplir a base d'augmentar la flota. Però en el moment que hi ha una crisi, que hi ha una retroacció, nosaltres caiem també amb la mateixa proporció en què hem crescut.

Vull dir que, al final, la societat i, per tant, els governs hauran d'assumir que el sector del transport és un sector estratègic, com ho pot ser el de l'energia o el financer. Nosaltres haurem de formar part d'un sector estratègic que haurà d'estar planificat a llarg termini i que tingui un comportament molt més relacionat amb la macroeconomia que amb la lliure economia de mercat. De la mateixa manera que els costos estan fixats, també ho han d'estar els marges.

Exacte.

Ho veuen d'una manera molt esbiaixada. Pensen que la responsabilitat seva són les infraestructures i que és el lliure mercat el que ha de funcionar.

Cal actuar en quatre àmbits principalment. En primer lloc, la formació del col·lectiu empresarial és bàsic per avançar cap a la integració; en segon lloc, connectant les infraestructures i acabant les que estan en marxa, perquè si els diferents modes del transport no parlen entre ells, no farem res; en tercer lloc, cal un compromís en el terreny financer perquè sense unes empreses ben capitalitzades no es pot fer front al futur; i, per acabar, s'ha d'abordar la internacionalització del transport per ajudar la indústria en el seu procés d'obertura.

Jo no en parlaria així. El nostre client vol que li transportin els productes del punt A al punt B i li és igual de quina manera, però demana fiabilitat, seguretat, flexibilitat i economia. Si això ho podem complir amb un altre mode de transport, als operadors de transport no ens fa res utilitzar un altre mode. Si liberalitzen el ferrocarril i em puc comprar una locomotora, ja buscaré jo els meus associats per fer aquest producte atractiu, i el mateix amb vaixells i avions. El que passa és que en aquests moments ni això està harmonitzat, perquè aquests altres modes de transport reben subvencions directes en la seva explotació en l'energia. I, tot i així, la carretera és la que guanya la partida. Per tant, jo crec que és l'administració la que hauria de repensar si és el que li interessa o no. Però no a base de fer més cara la carretera, sinó a base de fer més eficients els altres modes.

Jo crec que s'ha perdut el tren, mai més ben dit. Els transportistes per carretera som els primers interessats que el tren funcioni. En primer lloc perquè així, finalment, ens deixin fer la nostra feina, que és transportar, i el mode és igual; en segon lloc, perquè nosaltres sabem que estem abocats a un col·lapse per carretera si no hi ha un altre mode de transport complementari. Ens aquests darrers quinze anys s'ha perdut l'oportunitat d'or, perquè tota la inversió en ferrocarril ha anat bàsicament enfocada cap al viatger, amb trens d'alta velocitat caríssims. Nosaltres no necessitem grans velocitats, sinó trens llargs i amb una determinada cadència, que surtin regularment. Però si s'ha fet una línia d'alta velocitat i no hem estat capaços d'harmonitzar la tensió elèctrica i les locomotores no poden ni travessar la frontera..., aquí hi ha molta hipocresia política.

Hem de millorar les ràtios d'eficiència, i hi estem a sobre. Ara bé, nosaltres sempre tindrem un diferencial, perquè a Europa som un país perifèric i això significa que sempre haurem de recórrer més distància per situar els nostres productes a l'exterior.

L'atomització del sector és tal que es fa necessari que la reconversió també ho sigui des d'aquest punt de vista. Actualment a tot l'Estat un 65 per cent de les empreses tenen menys de tres vehicles. La resta són companyies mitjanes, transitaris i operadors logístics.

Al darrere hi ha un problema de diferents nivells de fiscalitat dins del sector. Els autònoms contribueixen d'acord amb la seva condició, mentre que les pimes i les grans empreses, en funció del que determina l'impost sobre societats.

Nosaltres estem d'acord que les petites empreses paguin menys, però també reclamem que es faci un mateix sistema fiscal transparent.

És difícil de dir. Cal analitzar quins són els sectors estratègics de la nostra economia, perquè hem d'assegurar que tinguin un transport molt potent. Penso en la nostra indústria agroalimentària, en la de l'automòbil i també en el sector del consum, que és vital per donar resposta al turisme. Per tant, jo situo el procés de reconversió del sector del transport en una reflexió més profunda sobre el nostre model productiu. Però responent a la seva pregunta, si a Alemanya i a França tenen unes 12 empreses de referència i uns dos centenars d'empreses grans, doncs a l'Estat espanyol hauríem d'estar entre un 10 i un 15% per sota d'aquestes xifres.

Inevitablement primer s'ha de formar els empresaris. Això és cabdal perquè després puguem avançar per la via de les fusions, absorcions o compra d'empreses.

El transport és un sector molt poc professionalitzat. Els empresaris han d'entendre que aquest és un procés necessari. Aquesta reconversió no es pot abordar pensant només en la crisi que tenim a sobre, seria simplista.

La crisi ha estat un cop molt dur al sector i, després d'una primera fase traumàtica, ara estan enfadats, volen ajuda i la volen ara. Jo crec que això anticipa una fase d'acceptació de la situació, més propícia per parlar del nostre futur. No cal dir que de tot això es dedueix que ara mateix hi ha una manca de lideratge empresarial en el sector, i jo entono en mea culpa en la part que em pertoca.

N'estic convençut. Pensem que moltes de les empreses del transport que són de caràcter familiar tenen el seu origen al voltant dels anys seixanta, a l'època dels plans de desenvolupament, i ara es troben en un procés de relleu generacional. Aquest traspàs és una oportunitat, però necessitem la formació; si no, serà malaguanyada.

És clar. Ens hi juguem molt. Com podem atreure inversió estrangera al nostre país si no tenim un sector del transport eficient i que doni resposta a les seves necessitats? Altres països ho faran per nosaltres.

Sí, però molt pitjor que no poder fer infraestructures és que no tenim un model, un full de ruta sobre cap on volem anar. I això és el que ara ens passa. Amb un model pots tenir l'opció d'ajornar projectes per manca de recursos, i ja es faran quan es puguin fer, però el més important és que saps on ets i cap on vas.

Ara no hi ha model, només hi ha iniciatives empresarials, algunes d'èxit i altres que no tant. I amb això no vull dir que sigui una tasca exclusiva de les administracions, però sí que hi han de posar els mitjans. Penso que hem d'anar cap a un patró de gestió pública i privada però des de la mateixa definició del model.