Economia

No vam dir que seria fàcil

L'intent de rebot en els mercats va quedar en un intent frustrat després de la sessió de dijous i divendres. La por continua instal·lada entre els inversors a causa de la situació de Grècia: si bé el govern va aconseguir tirar endavant la moció de confiança, ara per ara les votacions sobre el nou ajust imposat per la UE, el BCE i el FMI seran clau perquè arribin les ajudes pendents del primer tram i s'aprovi el segon rescat.

No hi ha cap consens definit sobre quin suport haurà de tenir aquest nou ajust perquè es consideri suficient per rebre les ajudes. S'assegura que l'FMI pretén almenys un consens del 60% del Parlament grec perquè el suport als ajustos sobrevisqui més enllà del govern actual. Mentrestant, la UE, sense donar percentatges, espera que el consens vagi més enllà del partit que governa i també hi inclogui l'oposició. La realitat és que pensem que finalment s'imposarà la política de mínims, que en aquest cas és que el pla d'ajust s'aprovi en un Parlament grec en què el govern pot aconseguir un 52% de vots a favor tenint en compte la seva posició actual. Si finalment s'aconseguís un consens amb l'oposició, hi hauria arguments més favorables per als mercats, però de moment totes les negociacions han estat infructuoses en aquest punt.

Les properes dates claus són dimecres 29 i dijous 30 per aprovar el pla al Parlament grec; 3 de juliol i la setmana següent perquè la UE i l'FMI alliberin els fons pendents del primer rescat; i la primera quinzena de juliol per definir el que seria el segon rescat.

Que això espanta els mercats és evident. Mantenim la nostra opinió que s'hauria d'imposar la lògica i que les caigudes s'haurien d'aprofitar per comprar en aquests nivells. No diem que els dubtes s'hagin de dissipar totalment, però en l'escenari de mínims exigibles, el compliment hauria d'ajudar que es respectin els rangs dels índexs per la part de sota i que puguem tornar als nivells superiors d'aquests rangs. Parlem, al capdavall, de la no menyspreable proporció d'un rebot entre un 5 i un 10%.

En l'última setmana les dades macroeconòmiques continuen sent fluixes, sobretot a Europa. I, a més, la Reserva Federal dels EUA ha deixat un panorama una mica gris en revisar el creixement a la baixa i fer allunyar expectatives de pujades de tipus, potser fins al 2012. Als EUA, aquesta setmana, hi destacarà la publicació d'indicadors avançats, que continuaran indicant una desacceleració, el PMI de Chicago, de juny, i l'ISM Manufacturer, de juny, per al qual estimem un retrocés notable, tot i que mantindrà nivells de més de 50.

Pel que fa a les companyies, als EUA, vam saber els resultats de FedEx i va superar les expectatives dels analistes ja que van millorar les perspectives per al conjunt de l'any. A Europa, hi va destacar la revisió a la baixa dels guanys anunciat per Philips, que després d'un primer trimestre fluix encara deceben.

A l'Estat espanyol, els mercats estaran atents a la sortida a borsa de Bankia: en el compliment dels mínims exigible que defensem, hi ha de sortir a cotitzar a mitjan juliol. Per tant, després de les peticions d'informació addicional de la CNMV en el fulletó de col·locació, aquest s'hauria de publicar entre dilluns i dimecres d'aquesta setmana. Un retard més enllà de l'estiu faria minvar la confiança del mercat.

Mantenim la visió de la borsa a curt termini: vivim moments en què apostar per un rebot hauria de ser rendible. Per tant, continuem augmentant la beta de les carteres per mitjà del reforç de l'aposta en bancs. Hem reduït exposició a telecomunicacions, autopistes i farmàcia i l'hem pujada en financeres, sobretot Santander, BBVA i Société Générale.

Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.