Ryanair tanca Reus

L'aerolínia irlandesa Ryanair i la Generalitat juguen al gat i la rata com ja han fet altres vegades, si bé, aquest cop, les regles de joc han canviat, sobretot perquè hi ha una crisi econòmica que afecta tant les arques de la Generalitat com la butxaca de la companyia. De cara al públic, la sensació torna a ser que els irlandesos exigeixen més diners a l'administració catalana per quedar-se a Girona i Reus, mentre que aquesta busca la manera que li surti tan barat com sigui possible mantenir Ryanair als dos aeroports. En el fons, probablement tot és menys teatral i respon més aviat a la lògica del mercat. Ryanair va aterrar a Girona-Costa Brava per portar-hi turistes a l'estiu, però també per portar-ne a Barcelona tot l'any i, al mateix temps, atendre la demanda dels barcelonins que volen volar a tot Europa a baix preu.

Reus va complir la mateixa funció, però a menor escala, i no va ser una iniciativa de la companyia si no dels anteriors governs de Pujol i Mas a la Generalitat i de Joan Miquel Nadal a l'Ajuntament de Tarragona, que van preferir Ryanair a Hapag-Lloyd Express, que aleshores operava a Reus. Salou és un destí atraient a l'estiu, però Ryanair va venir a l'aeroport de Reus tot l'any per la suma de subvencions que li garantien.

Ara, amb una crisi petroliera que ja fa quatre anys que afecta el sector aeri, Ryanair ha canviat el rumb a Catalunya i ha apostat pel negoci segur: Barcelona. El setembre de l'any passat aterrava a l'aeroport del Prat, perquè la capital catalana és origen i destí de viatgers tot l'any. Naturalment, aquell dia, el sector turístic de Girona i Tarragona van començar a tremolar, sobretot aquest darrer. L'aerolínia anunciava ahir que tanca la seva base a l'aeroport de Reus a partir del 30 d'octubre, on passen la nit tres avions que fan 28 rutes. A l'estiu que ve es mantindran els vols als destins del nord i el centre d'Europa que proporcionen més turistes, però els avions tindran la base en aquests aeroports, no pas a Reus. És un pas més en el replegament cap a Barcelona després d'haver eliminat recentment 18 rutes de Girona.

Això sí, amb Ryanair no hi ha mai res definitiu. És com el mercat dels Encants: qüestió de posar-se d'acord amb el preu. El vicepresident de l'aerolínia, Michael Cawley, admetia ahir que la decisió de tancar la base de Reus es pot replantejar “si la Generalitat i les institucions de la província de Tarragona ens ofereixen garanties fiables que compliran amb els compromisos adquirits contractualment”. És a dir, si els paguen les quantitats de diners que els demanen. Amb Ryanair ha estat sempre impossible saber què diuen els contractes amb la Generalitat i les cambres i ajuntaments amb l'excusa que són “confidencials”. No dubten mai a carregar les culpes a les administracions. Ahir no va ser una excepció.

Si marxen de Reus “a contracor”, diu Cawley, és perquè la Generalitat i les institucions tarragonines han incomplert els compromisos de promocionar la Costa Daurada als mercats del Regne Unit o Alemanya. Textualment, acusa les institucions catalanes d'haver “trencat l'acord”. Segons ell, la companyia ha complert tots els compromisos tant a Lleida, on ja ha abandonat l'aeroport, com a Reus. El directiu de l'aerolínia líder del baix cost a Europa fa, a més, una advertència. Els destins que competeixen amb Catalunya com Malta, Xipre, Grècia, Itàlia i Marroc ofereixen la Bíblia a la companyia perquè hi instal·li bases. L'anunci del tancament de la base reusenca es produeix en plena negociació amb la Generalitat pel nou contracte a l'aeroport de Girona. Ryanair utilitza Reus com a instrument de pressió per obtenir les millors condicions possibles a Girona, on encara no s'ha renovat el conveni que caduca enguany.

L'anterior govern tripartit va signar amb Ryanair un acord d'intencions, amb el vistiplau de CiU, que prometia a l'aerolínia 7,5 milions d'euros ampliables fins als 11,5 segons variables amb la condició de mantenir la base gironina i portar-hi 4 milions de passatgers. Aquesta, però, era una nova quantitat molt elevada que exigia Ryanair tenint en compte que, el 2009, cobrava 4,7 milions per portar a la Costa Brava 5 milions de viatgers. Quan es va produir el canvi de govern a la Generalitat, el nou executiu de Mas va decidir renegociar el preacord del tripartit i Ryanair s'hi va negar.