L'asfíxia financera de Catalunya (2)

Com esmentàvem en la primera part d'aquest article, publicada ahir, només un 29% del total d'impostos que paguem els catalans retorna a Catalunya. Així doncs, en els pressupostos de la Generalitat del 2011 aprovats pel Parlament, només hi ha consignats 17.391 milions d'euros com a ingressos provinents de la recaptació d'impostos, del total de 60.000 milions que paguem els catalans. Aquests diners provenen del 100% de les recaptacions de l'impost sobre successions i donacions, de l'impost sobre transmissions patrimonials, de l'impost sobre actes jurídics documentats, de la taxa sobre el joc i de l'impost de matriculació de vehicles, del 50% de la recaptació de l'IVA i de l'IRPF, i del 58% de la recaptació dels impostos especials (tabac, alcohol i hidrocarburs).

La Generalitat només recapta directament un 3,3% dels impostos que paguem els catalans. L'Estat espanyol recapta, legisla i inspecciona el 96,7% de la recaptació impositiva de Catalunya i se'n queda el 71%. Les conseqüències directes d'aquesta situació són clares: 1) un espoli fiscal d'uns 20.000 milions d'euros anuals –xifra que equival a gairebé el 10% del producte interior brut de Catalunya; 2) una insuficiència crònica de recursos per part de la Generalitat per poder fer front a les despeses socials bàsiques, cosa que obliga a fer terribles retallades en la despesa pública; 3) un fre a la recuperació econòmica i a la sortida de la crisi; 4) un endeutament creixent de la Generalitat, i 5) una reducció en el nivell de vida dels catalans.

L'única sortida possible a aquesta situació és que la Generalitat recapti i tingui capacitat normativa sobre tots els impostos que es paguen a Catalunya. En la meva opinió, això només serà possible si tenim un estat propi.