El mirall italià
A Itàlia ara fa 20 anys es va procedir a la reordenació del sector de les caixes d'estalvi a través d'un cos legal iniciat amb la coneguda llei Amato-Carli del juliol del 1990 i la posterior normativa que va concloure amb la llei i el decret Ciampi el 1998 i 1999, respectivament. A través d'aquesta normativa es buscava bàsicament que les caixes separessin el seu negoci financer de les tasques que consistien en les activitats sense ànim de lucre.
Iniciat el procés, el govern italià va anar exigint a les caixes d'estalvi que es desprenguessin cada vegada més de part de la seva participació al negoci financer i que l'anessin oferint al capital privat. El resultat és que la participació es va anar reduint i de forma proporcional els bancs, essencialment, van créixer comprant participació en els negocis financers de les caixes. Resultat: reordenació del sistema financer, gairebé desaparició de les caixes d'estalvi i creixement dels bancs. Els sona aquesta història? Si mirem com s'està reordenant el sector financer aquí, sembla que estem aplicant el mirall transalpí però “accelerat”, i això ens pot donar una idea també de com acabarà, encara que si és cert que a Itàlia es varen destinar gairebé 10 anys de normativa per reordenar, aquí es preveu que es faci en poc mes de 6 mesos.
Així la borsa està essent aquest dies l'escenari dels moviments derivats de la reordenació de les caixes d'estalvis. Mentre assistim cada dia a les notícies derivades del preu de sortida de Bankia i en menor mesura de Banca Cívica, Caixa Bank ja va debutar el passat 1 de juliol al parquet, essent la primera de les tres caixes d'estalvi que durant el mes de juliol es llançaran al mercat de valors.
El model per poder afrontar aquestes sortides a borsa ha passat de manera semblant com es va fer a Itàlia per la prèvia separació del negoci financer i la seva col·locació al mercat; així per exemple, el negoci de Caixa Bank, continua controlat per La Caixa en aproximadament el 81% i amb això l'entitat catalana s'avança a l'exigència dels requisits de solvència. Les altres entitats que deuen afrontar encara aquest moviment ho estan fent amb totes les cauteles, ja que si l'Estat pren la majoria d'una entitat a través del FROB, la caixa d'estalvi perd la condició d'entitat financera, essent únicament una fundació accionista del negoci financer, i el FROB pot iniciar un procés de venda del negoci financer. És per això que totes les entitats tracten de defugir del límit del 50% en mans de l'estat i és aquí on el desenllaç de les sortides de Bankia i Banca Cívica marcaran la tendència per la resta d'entitats.