Ajudant el ciclista grec

Les possibilitats que l'anèmica economia grega retornés el deute, en els termes plantejats fins ahir, eren les mateixes que un jubilat qualsevol acabés el Tour de França. El recorregut plantejat incloïa ports de primera categoria mesurats en deute sobre producte interior brut (PIB) de 160%, 170% o 180% en els pròxims anys. Això, en una economia que, tot i la reordenació impressionant del govern de Papandreu, no generava prou riquesa per retornar-lo. Les primeres notícies de l'acord que arribaven ahir durant l'etapa reina del Tour indiquen que hi ha hagut un canvi de posicions significatiu: s'abandona la idea alemanya de lligar ajudes amb sacrificis i la del BCE de no permetre una reestructuració i no implicar el sector privat.

L'opció per una reestructuració ordenada, amb extensió de terminis i rebaixa de tipus, era de fet l'única possible. S'ha de veure encara amb quin nivell de coerció es fa entrar els bancs en aquest esquema sense sembrar el terror sobre el deute d'altres països perifèrics i buscant les garanties perquè el BCE continuï mantenint la pugna amb el sistema bancari grec. Un altre punt interessant a concretar és el del pla d'inversions, treballant no només amb el numerador del deute sinó també amb el denominador del PIB. Cal esperar que s'imposi a Grècia un seguiment i una vigilància addicional. El pla és, en resum, un aplanament dels ports de muntanya fet a mida perquè el ciclista grec arribi als Camps Elisis. Ara bé, no gaire per davant del grec, hi ha una sèrie d'altres ciclistes amb poca bufera que no cabrien en aquesta solució. El canvi de posicions d'Alemanya permet ser optimista i pensar que, si apareixen problemes a Irlanda, Portugal, Espanya o Itàlia, tot i que aquesta solució no serveixi, se'n trobi una altra de sensible.