Feta la llei?
Com a darrer llegat del govern Zapatero, acaben de sortir publicades dues lleis, la de l'economia sostenible i la de la ciència. Segurament que en altres circumstàncies les hauríem comentat detingudament, però el terrible temporal del deute les ha arrossegat contra les roques i les ha deixat aparcades en un racó de costa. Val a dir que els meus coneixements legals són relativament simples, útils únicament per a una navegació costanera i pesca de proximitat, per això em sorprèn tant la lectura del BOE, fins al punt que em sembla interessant i extraordinària, com si fos una novel·la de Salgari. Comencem per dir que em sobta molt que dues lleis que surten tan seguides hagin de tenir el mateix argument. Em diuen els especialistes que es fa així per a assegurar que si no surt l'una sortirà l'altra, però superat el tràmit, i mirant l'escenari futur, més aviat sembla un exercici de buscar les 8 diferències o simplement confondre el públic amb normatives que semblen iguals, però no ho són del tot. Per tant diem que l'objectiu d'ordenar l'espai de la ciència i la innovació espanyol no s'hauria acomplert del tot.
La següent observació que em sorprèn és el tipus de coses que diuen les lleis, que semblen més una carta als Reis que no pas una normativa que cal complir. Frases com ara “Las Administraciones públicas (…) fomentarán la valorización, la protección y la transferencia del conocimiento con objeto de que los resultados de la investigación sean transferidos a la sociedad” o bé que hauran de “Establecer mecanismos de transferencia de conocimientos, capacidades y tecnología, con especial interés en la creación y apoyo a empresas de base tecnológica”, em desconcerten: que no ho feien abans? O potser ara ho faran molt millor perquè ja ho diu la llei? I si no compleixen la llei, les administracions seran jutjades i penalitzades? I sobretot, ja que ara ho diu la llei, hi assignaran algun pressupost, o s'haurà de donar un suport low cost, com fins ara?
Val a dir que el problema de transferir els resultats de recerca a la societat i donar suport a les empreses de base tecnològica ja s'ha detectat en altres països. Per exemple, al Regne Unit el Sr. Toni Blair, ja a final dels anys noranta, va prendre mesures en aquest sentit: entre altres coses, va crear 15 fons d'inversió gestionats per 15 universitats (University Challenge Seed Fund) dotat cada un amb 4 milions de lliures, és a dir en total 60 milions de lliures, i aquest programa es manté actiu avui en dia. Al web http://www.spinoutsuk.co.uk es pot trobar una llista d'alguns centenars de companyies creades durant aquests anys. Finalment, a banda dels pressupostos públics és imprescindible incentivar la inversió privada perquè realment funcioni la creació d'empreses innovadores. Per això a molts països occidentals els petits inversors privats que inverteixen en negocis tecnològics (business angels) tenen desgravacions fiscals, cosa que a Espanya està molt lluny d'arribar, i per això fins ara no hi ha hagut incentiu per a invertir en negocis amb un risc més elevat que el totxo. Potser en comptes de fer més lleis, es podrien prendre mesures més concretes, que facin canviar els escenaris de desenvolupament econòmic.
