Copagament sanitari
Estic convençut que la qualitat del nostre sistema sanitari públic és bona i que no té res a envejar a la dels països més avançats. Però el contrapunt és que el dèficit que genera l'actual model és insostenible. La solució no és fàcil, ja que una part significativa dels agents socials i de la població no comparteixen el diagnòstic que el nivell de despesa sanitària és excessiu. Aquesta diferent apreciació de la situació fa difícil que es pugui arribar a un consens sobre les mesures que cal portar a terme.
Comparteixo el diagnòstic que el problema té múltiples causes, entre les quals destacaria la necessitat de millorar l'eficiència i l'excés d'ús inapropiat per part de la població. En els últims mesos s'estan prenent mesures importants que intenten millorar l'eficiència del sistema. En poc temps sabrem si han estat efectives i quins efectes han produït.
El que queda per aprofundir són les mesures per disminuir l'ús inapropiat dels serveis de salut. Darrerament han sortit a la llum realitats que requereixen algun tipus de mesura. Per exemple, no arriba al trenta per cent el nombre de visites a serveis d'urgències que realment són urgències. En canvi, quan hi ha algun esdeveniment esportiu rellevant els serveis d'urgències estan buits. Podríem continuar amb molts més exemples.
Tots els països del nostre entorn tenen implantat el copagament. Podem citar, per exemple, els casos de França, Alemanya i, més recentment, el de Portugal, Itàlia i d'altres. En canvi, al nostre país el tema del copagament es tabú i, de fet, cap partit dels que compten el defensa. Moltes de les crítiques al copagament són raonables, ja que empitjora l'equitat en fer pagar més als més malalts. O bé pot provocar que vagin menys al metge persones que ho necessiten. A més, també es critica que el ciutadà hagi de fer més esforç quan ja paga la sanitat amb altres impostos. Un altre inconvenient és el cost administratiu que genera la recaptació.
En el cantó dels defensors del copagament es diu que l'experiència d'altres països demostra que, si es posa un preu, encara que sigui baix, es redueix l'ús inapropiat per part dels ciutadans. També té efectes beneficiosos en la psicologia de l'usuari quan pren més consciència del cost de la salut. Un altre argument que potser és menys rellevant però que no podem oblidar és que els ingressos redueixen el dèficit del sistema.
Crec que cal prendre mesures de copagament. Això no és una revolució. De fet, una part de la població ja copaga els medicaments. Cal decidir si són quantitats fixes per visita o percentatges del cost. En això hi ha moltes experiències a Europa. També cal preveure els casos en què no hi hauria copagament. En altres països hi ha excepcions com en el cas de les malalties de llarga durada, per exemple.
En definitiva, si volem mantenir un sistema sanitari públic i de qualitat, tard o d'hora s'haurà d'abordar aquest tema.
