Bundesland Katalonien
El curs polític acaba amb un nou i auster pressupost a casa nostra, un enrarit ambient preelectoral a Madrid i la solució del problema grec a Europa, mercès a un rescat de disseny alemany. La cancellera Merkel ha aconseguit imposar les seves tesis i que, per primer cop, la banca privada assumeixi parcialment un rescat, després de rebre massives i generoses ajudes públiques. La fermesa alemanya i l'èxit del seu model econòmic ens fan somiar en una tercera alternativa als extrems que molts preveuen per a Catalunya: Espanya o la independència.
El 1993 un divertit diputat federal alemany proposà que Mallorca esdevingués el 17è land alemany, integrant-se directament a la República Federal. El diputat tenia força motius, ja que els alemanys residents permanentment a l'illa han assolit els 100.000 i fins a 3 milions visiten anualment una terra amb la qual molts senten un especial lligam. Empreses alemanyes com ara la cadena de gimnasos McFit, la companyia aèria Air Berlín, el grup turístic TUI i l'hotelera Dorint fan de Mallorca la primera etapa de la seva entrada al mercat espanyol.
El partit conservador que governava l'illa quan el diputat alemany llançà la seva particular proposta la rebutjà amb indignació, tot desfermant una campanya de reafirmació “espanyolista” arreu. Una dècada més tard, un mallorquí d'origen alemany esdevingué membre del consell insular, però encara no s'havia assolit la proposada integració com a nou Bundesland. La reticència dels mallorquins ens ofereix, doncs, una excel·lent oportunitat als catalans d'explorar aquesta tercera via.
El seny i l'austeritat tradicionals dels alemanys cobren importància enmig de la fallida tècnica de l'Estat, comunitats autònomes i municipis espanyols. Mentre els alemanys completaren l'alta velocitat fa uns anys amb dos grans eixos sud-nord i est-oest, l'Estat espanyol segueix malbaratant milions d'euros en trens buits. Si Catalunya tancava el 2010 amb un dèficit públic del 3,86% del PIB, els nostres col·legues de Baden-Württemberg, un dels “quatre motors” europeus com nosaltres, es quedava en un 0,3%. Certament, el concert econòmic o el federalisme fiscal alemany ens anirien molt bé, però tot plegat no explica per què els nostres administradors gastaren molt més del que tenien, amb o sense concert. Enlloc com Alemanya són més clares les regles del joc per a tothom arreu del territori. Després de la reunificació, per exemple, i arran del trasllat del govern federal de Bonn a Berlín, l'antiga capital rebé milers de milions en compensacions, reconeixent, doncs, els beneficis de la capitalitat, quelcom que a Espanya mai no reconeixerà i que es preocupa d'ampliar dia rere dia. Les tesis independentistes pressuposen, però, una millora de la gestió, quan darrerament no ha estat així. Disposar de més recursos no implica sempre gestionar-los de manera més eficient. Potser ens caldria, en canvi, passar al davant dels indecisos mallorquins i convertir-nos en el Bundesland Katalonien.
