treball
La sostenibilitat genera ocupació
La societat industrialista, basada en l'hegemonia productiva dels sectors industrials, va generar la seva pròpia cultura social. I sobre aquesta cultura s'han construït tots els paradigmes del segle XX, des de les formes de produir taylo-fordistes fins a les estructures socials i institucions de l'estat social. A més de grans aportacions i avantatges –l'estat del benestar europeu és impensable sense les millores de productivitat generades per la potent industrialització– també ha comportat alguns efectes indesitjats i indesitjables, entre els quals, un fort impacte en termes ambientals que amb el procés de globalització econòmica esdevenen insostenibles, si el model de creixement que han tingut uns centenars de milions de persones es pretén extrapolar a més de 7.000 milions.
A poc a poc es va entenent que la sostenibilitat no sols ambiental sinó social d'un món globalitzat implica un canvi de paradigma cultural, l'aposta per formes de produir i també de viure i consumir que siguin sostenibles. Que aquest canvi no és fàcil es posa de manifest en la falsa contradicció que en moltes ocasions es planteja entre creixement econòmic i de l'ocupació i polítiques ambientals.
Durant les darreres dècades hem hagut de sentir en moltes ocasions que les polítiques ambientals són un fre al creixement econòmic i poden generar atur. Aquesta idea no és sols del passat. És molt present encara en l'imaginari de moltes polítiques públiques.
Sense anar més lluny, la llei òmnibus –ara reconvertida a sis portaavions dels quals s'enlairen reformes de desenes de lleis– beu d'aquesta cultura. Les mesures que pretenen reduir les exigències ambientals a les empreses, es presenten com a necessàries per facilitar la recuperació econòmica.
És un clar exemple del que costa trencar amb les cultures del passat i construir un nou paradigma que identifiqui la sostenibilitat com una aposta en favor de l'equilibri ecològic i alhora un gran jaciment d'ocupació.
DRETS SOCIALS.
El segle XXI serà el segle en què la sostenibilitat jugarà el paper de generació d'ocupació –de fet, els països més avançats ja ho estan practicant–. L'ocupació a Europa durant el segle XXI o es construeix sobre la consolidació de l'estat social i el desenvolupament de la sostenibilitat o no existirà.
Per això, adquireixen tanta importància els estudis que identifiquen polítiques que són alhora sostenibles i tenen una gran capacitat de generació d'ocupació. Un d'aquests estudis, La generació d'ocupació en el transport col·lectiu en el marc d'una mobilitat sostenible, elaborat per la Fundació Conde del Valle de Salazar de la Universitat Tècnica de Madrid en col·laboració amb l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) i CCOO, acaba de veure la llum. L'estudi a partir de les bones pràctiques posades en marxa a Friburg (Alemanya), Barcelona i Vitòria aprofundeix en les potencialitats que tindria per a l'ocupació una clara aposta pel transport col·lectiu.
Després d'identificar els impactes negatius que l'actual model de mobilitat, amb forta dependència del cotxe privat, comporta en termes ambientals, de dependència del petroli, d'elevada sinistralitat viària i d'incentiu a la congestió urbana –quantificant amb dades aquests impactes negatius–, aporta algunes idees per construir un model de mobilitat alternatiu.
Val la pena destacar que les dades s'han desagregat en l'àmbit de les comunitats autònomes, malgrat les dificultats que comporta no disposar d'una bona base estadística que incorpori la variable de la mobilitat com a factor econòmic i social. L'estudi analitza dos possibles escenaris de futur: el conservador, que es limita a reproduir les tendències actuals, i un altre de reformista, a partir de polítiques públiques que impulsin l'eficiència energètica. I indica les previsions que tindrien en termes d'ocupació.
Mentre en l'escenari tendencial la creació d'ocupació fins al 2020 seria residual, d'un 8%, en l'escenari d'eficiència energètica es calcula que el creixement de l'ocupació en els sectors del transport col·lectiu podria ser del 48%. En resum, l'aposta per la sostenibilitat, lluny de ser un problema per a l'economia i l'ocupació, podria ser una part de la solució.
