Un pitjor que l'altre

En una nova jornada caòtica i plena de fluctuacions, la prima de risc de l'Estat espanyol i la italiana van acostar-se, superant totes dues en alguns moments els 400 punts bàsics (403 i 401, respectivament), per bé que finalment, en tancar els mercats, el diferencial estatal en relació a l'alemany va quedar situat en 398 punts bàsics, 38 punts més que a primera hora del dia. La italiana, igual que l'estatal en les constants variacions, es va refer una mica més (384 punts). En tot cas, l'extrema volatilitat de la jornada va mostrar, una vegada més, l'enorme pressió a què es veuen sotmeses Madrid i Roma. Tot i així, el Tresor estatal no va tenir gaire dificultats per col·locar una emissió de bons per valor de 3.300 milions d'euros, encara que els va vendre a un cost el 12% més elevat que la darrera vegada.

El valor de la prima de risc va experimentar pujades i descensos gairebé coincidint en el temps amb les declaracions que Durão Barroso feia des de Brussel·les, en el sentit de l'extensió de la crisi de l'euro més enllà de les economies de la perifèria, i Jean-Claude Trichet, president del BCE, des de Frankfurt, que no es mostrava taxatiu en allò que moltes cancelleries dels Vint-i-set li demanen: que l'entitat comenci a comprar bons de deute de les economies més assetjades per alleugerir els nivells de càstig. Trichet es va limitar a afirmar que el programa de compra de bons no s'havia suspès, però que es limitava als portuguesos i els irlandesos, i que l'entitat havia restaurat les facilitats de liquiditat a sis mesos per tractar de garantir l'estabilitat del sistema financer. Les seves paraules, però, no van servir de gaire.

Per bé que les dades registrades els darrers dies situen Itàlia i l'Estat espanyol en l'ull de l'huracà del nou capítol de la crisi de l'euro, ahir mateix un informe del think tank de la City londinenca, Centre for Economics and Business Research, sostenia que la situació de la república transalpina és molt més preocupant que l'estatal. El grup de recerca d'aquesta entitat ha previst dos escenaris, un de bo i un de dolent, per a cadascun dels estats, i l'italià en surt molt més malparat que l'espanyol. Segons l'informe, és pràcticament impossible que Roma eviti una fallida si no es produeix un veritable salt del creixement econòmic. Les dades del primer trimestre i les previsions per als propers mesos no fan pensar que això es pugui produir. Durant els primers tres mesos de l'any, el creixement italià va ser, només, del 0.1%.

Un altre problema que afronta Itàlia és l'enorme dèficit de les finances públiques, amb un 120% sobre el PIB. A més, l'anàlisi sosté que l'any 2017 el dèficit podria superar el 170%. Amb el cost actual dels bons, per sobre del 6%, la reducció del deute és impossible. Més optimista, però, va ser l'editorial d'ahir del Financial Times, que explicava que Roma i Madrid poden resistir, fins i tot, un cost superior al 7%. El pitjor escenari per a l'Estat espanyol, segons el model desenvolupat pel think tank, només faria augmentar el deute fins al 75% en relació al PIB. Més alarma causa, però, l'elevat volum del deute privat i el dels diferents governs autonòmics i nacionals.

D'altra banda, el president italià, Silvio Berlusconi, va fer ahir un moviment més polític en anunciar que les forces polítiques, econòmiques i socials de la república han signat un pla anticrisi i que el govern adoptarà algunes de les seves propostes.