opinió
La privatització del Prat
Amb l'anunci dels consorcis que aspiren a la gestió del Prat i Barajas es fa un altre pas en la privatització d'aquests dos grans aeroports. Era d'esperar que empreses nacionals amb gran experiència en la gestió d'infraestructures, com ara Abertis o Ferrovial, tinguessin interès en el procés. Més destacable és la presència en alguns d'aquests consorcis de grups empresarials d'Alemanya, França o l'Índia. La problemàtica financera dels dos grans aeroports a concurs rau en les descomunals despeses d'amortització que es deriven de la forta inversió feta els últims anys. El procés de privatització no està sent gaire transparent, però queda clar que les empreses concessionàries de la gestió del Prat i Barajas no hauran d'assumir aquestes despeses.
Descomptat això, la capacitat de generació d'ingressos per activitats comercials (restauració, botigues, pàrquing de cotxes, activitats recreatives, etc.) de l'aeroport del Prat és molt gran, i d'aquí l'interès mostrat per diverses empreses. Es tracta d'un aeroport amb molta capacitat excedentària, ofereix preus (artificialment) competitius i l'atractiu turístic i la capacitat de fer negocis de la seva àrea urbana és indubtable. Així doncs, les perspectives del Prat són d'un increment continuat en el volum de passatgers. I qualsevol de les empreses concessionàries pot tenir marge per augmentar l'ingrés que s'obté per passatger. Ara bé, qui acabi guanyant el concurs per gestionar el Prat no és, malauradament, gaire rellevant. La discrecionalitat de l'empresa concessionària en les decisions estratègiques serà limitada, en el millor dels casos, i en qualsevol cas la regulació des del govern central serà probablement estricta.
Per qüestions estratègiques, entenem les decisions sobre inversions, taxes aeronàutiques i assignació d'espais i slots. És aquí on la gestió pot ajudar a fer que l'aeroport serveixi al desenvolupament del territori. Sembla que, en alguns casos, el gestor de l'aeroport podrà fer propostes, però la decisió final estarà a les mans del Ministeri de Foment. Caldrà veure si el gestor privat podrà fer valer els seus interessos i els de l'aeroport davant la maquinària de l'administració central. Així doncs, de la privatització podem esperar que el govern central faci caixa sense perdre el control efectiu del Prat. D'altra banda, és molt probable que es millori la capacitat de generació d'ingressos comercials i que no hi hagi canvis destacables en la interacció entre el gestor de l'aeroport i les companyies aèries.
Finalment, és incert l'efecte de la privatització sobre els costos. L'estalvi podria venir d'un augment de la competència entre aeroports per captar companyies aèries. Tanmateix, no sembla que, a la pràctica, els gestors dels aeroports del Prat i Barajas puguin disposar de gaires instruments per competir, per molt que aquests gestors siguin diferents.