Algunes Fórmules per retribuir l'accionista

La retribució a l'accionista o pagament de dividend periòdic es pot realitzar de diverses maneres. Les més destacades i habituals:

A) Retornar la prima d'emissió; surt diner efectiu, però no afecta el seu compte de pèrdues i guanys, sinó aquells fons propis que no poden utilitzar-se per comprar, ni invertir, ni pagar deute.

B) El tradicional pagament en efectiu que es realitza durant l'any en un o diversos períodes.

C) Repartiment d'accions pròpies procedents de l'autocartera, la qual cosa no suposa una ampliació de capital, ja que els títols que es reparteixen els havia adquirit prèviament l'empresa emissora.

D) Amortitzar accions de l'autocartera amb la consegüent reducció de capital social, operació contrària a l'ampliació de capital, per la qual a cada acció en circulació hi correspondrà un percentatge major d'actius.

I) L'Scrip dividend, conegut també com a cobrament de dividends en accions. Aquesta alternativa consisteix en què la cotitzada ofereix triar als seus accionistes entre rebre noves accions o el seu equivalent en efectiu. La novetat radica en el compromís de la companyia a comprar els drets de subscripció als titulars dels títols a un preu determinat.

Aquesta última alternativa ha adquirit gran actualitat en els últims anys. L'explicació principal consisteix a limitar la sortida de tresoreria amb la finalitat de millorar els ràtios de capital sobretot en el cas de les entitats financeres, que els obliga les normes exigides per Basilea III i pel Banc d'Espanya. Solament a manera d'exemple, la política de pagar els dividends amb accions està suposant un important matalàs per als ràtios de capital de la banca espanyola. En els últims temps, entre Santander, BBVA i Popular han evitat el desemborsament de 3.500 milions d'euros en pagar l'accionista amb títols, ja siguin de nova creació o procedents d'autocartera.

En els últims anys, diverses empreses i bancs s'han apuntat a aquesta modalitat. El matís diferencial amb les altres variants més tradicionals consisteix que la societat cotitzada oferix dues opcions a l'accionista: a) vendre el dret al preu de mercat o b) fer-lo a l'empresa emissora a un preu prefixat, el que garanteix un determinat ingrés sense que afecti a la cotització del títol en qüestió.

Al més, permet a l'inversor optar per tres alternatives: a) acceptar els títols, b) vendre els drets en el mercat o c) vendre'ls a la companyia al preu ofert. Solament en aquest últim cas la societat ha de pagar i li suposa una sortida de caixa.

Encara que el percentatge d'acceptació d'aquesta modalitat ha resultat fins ara reeixit, no suposa sinònim d'entusiasme dels accionistes, ja que resulta complicat conèixer el valor real dels drets a priori per comprovar si els compensa i quants diners els pot representar.

Sobre el paper, les ampliacions alliberades són neutres per als accionistes: es creen més accions, però la part de propietat no canvia, continua sent proporcional a la situació anterior a l'ampliació per la qual cosa l'inversor és titular de la mateixa part de l'empresa, repartida en més títols. Si s'opta per cobrar els drets, es rep efectiu, però la participació es dilueix. Amb aquesta teoria, canviar dividends per ampliacions equival a cancel·lar el dividend.

Quant a l'efecte fiscal, si l'inversor no vol pagar impostos, n'hi ha prou amb no vendre els drets i conservar les accions, el que permet diferir el pagament en el temps.