El baix preu de la fruita deixa madura la pagesia
L'excedent de producte i la psicosi que va generar l'‘E. coli' han obligat el sector a vendre per sota del cost de producció
Gerard Marsellés no està per bromes. És el responsable del sindicat agrari JARC en temes de fruita dolça i té una extensa plantació de préssecs i nectarines a Torres de Segre. Dos motius que, quan ve aquesta època, són més que suficients per arrufar les celles: “Treballes tot l'any i quan s'acaba la campanya, en lloc de recollir beneficis, resulta que hi has d'afegir diners. Ja els dic jo als senegalesos que tinc al camp: «Vosaltres treballant feu més diners que jo com a patró.»” El discurs d'aquest pagès lleidatà no és una excepció en el sector fruiter català; al contrari, perquè el sector penja igual que una poma madura.
En plena recta final de la campanya de fruita de pinyol, els agricultors segueixen maleint la tirania d'uns mercats que sovint els obliguen a vendre per sota dels costos de producció. Marsellés té els números clars: “Els costos del préssec i la nectarina estan en 35 cèntims el quilo i nosaltres cobrarem el quilo entre 15 i 20 cèntims.” Admet que a darrera hora, amb menys producte als magatzems, el preu pot remuntar fins a 10 cèntims per quilo: “Però no ens permet recuperar-nos”, aclareix.
MAL DE MOLTS, POC CONSOL.
“Una poma de qualitat com la Pink Lady (poma vermellosa de bona reputació) al pagès se li ha de pagar com a mínim a 60 o 70 cèntims el quilo perquè produir-la ja costa 45 cèntims. Doncs a hores d'ara s'està pagant a la ratlla dels 40 cèntims”, explica David Borda, que té plantacions de pomeres a la zona de l'Urgell i que assegura que una cosa similar passa amb les groguenques pomes Golden, amb un cost de producció de 32 cèntims el quilo i amb un preu de venta al majorista que no sol passar dels 20 cèntims.
CULPABLES.
Tots els productors consultats coincideixen a dir que el desastre no és puntual sinó que des de fa anys (sobretot a partir del 2009) els baixos preus no compensen les hores de feina sota el sol. Enguany, però, un nom apareix ràpid quan es busquen culpables: E. coli. El letal bacteri alimentari que la primavera va sembrar la psicosi a Alemanya i al centre i nord d'Europa ha suposat una corda al coll per al sector fruiter català. Malgrat que els camps del sud dels Pirineus estaven lliures de culpa en la intoxicació, l'estirabot alemany que assenyalava amb el dit els cogombres de la Península va suposar un estigma fatal i el gènere, vetat el seu pas més enllà de la frontera, s'acumulava en magatzems a la mateixa velocitat amb què perdia cotització.
El sector agrícola de Catalunya, i sobretot a les terres de Lleida, on hi ha una producció de 200 milions quilos de poma, que representa el 40% de la producció espanyola (fins al 60% del total de l'Estat en el cas del préssec i la nectarina), va quedar afectat pel boicot. Però les desgràcies no vénen mai soles. Raül Sales, responsable del sector de la fruita dolça d'Unió de Pagesos, destaca que “la collita de la fruita catalana ha coincidit amb la recollida a altres zones productores, com ara Múrcia i Itàlia”, i això ha provocat un excedent en el mercat i els implacables efectes de la llei de l'oferta i la demanda. En aquest sentit, Sales introdueix també l'apetència de consum per explicar la caiguda de preus: “Aquest estiu hi ha hagut poc consum perquè durant setmanes a molts països les temperatures no han estat altes” i ho complementa amb el fet que “es ven molt calibre petit i això fa que s'acabin distribuint menys quilos perquè, independentment de la mida, un consumidor es menja una peça i prou, no repeteix de fruita”.
Plantejar-los destinar la fruita a sucs els porta poc menys que a la hilaritat: “Si els sucs han de ser la sortida, anem arreglats. La fruita te la paguen a 5 o 6 cèntims.”
El raïm les veu a venir
El sector de la vinya i el vi pren nota del que passa als seus col·legues de la fruita dolça. En plena verema ja es té clar que l'excedent de raïm no ajudarà a vendre a bon preu. Joan Santó, d'Unió de Pagesos, lamenta estar lligats de mans i peus davant les empreses productores: “El principal comprador de raïm és Freixenet i paga el quilo a 26,5 cèntims, mig cèntim més que l'any passat. Una presa de pèl.”