Hi ha un sector industrial que ho exporta tot

“El tèxtil és omnipresent i no em refereixo únicament a la roba que portem, sinó que es fa servir en els pneumàtics, en medicina, en electricitat o en les cintes transportadores dels supermercats, no veure això és estar molt cec”, explica Xavier Galan, director general de l'empresa Galan de Terrassa (Vallès Occidental). Les seves paraules són el clam d'un sector, el de la maquinària tèxtil, que havia estat molt important a Catalunya i que, després d'una penosa travessa pel desert –la que va comportar la desaparició dels fabricants de confecció locals i la deslocalització de la producció-, ha emergit com un dels àmbits més internacionalitzats i competitius del país.

Però el preu ha estat elevat i avui dia és una activitat reduïda a unes 84 firmes a tot l'Estat, la gran majoria a Catalunya, que facturen una mica més de 200 milions d'euros i ocupen unes 2.250 persones. Això sí, està vivint un moment econòmic dolç. “El 2010 va ser el millor any de la història de la nostra empresa”, explica el responsable d'una altra firma nascuda fa uns setanta anys. Ho diu fluixet, amb el sentiment d'haver comès un delicte: “Quan m'ho pregunten amics que estan molt tocats per la crisi, dic que anem tirant”, confessa. Tots dos empresaris han participat aquests dies a la fira Itma de maquinària tèxtil, entre el 22 i el 29 de setembre, que ha portat a Barcelona uns 100.000 visitants, la gran majoria estrangers, i ha demostrat per què és considerat un dels salons industrials més importants del món: ha estat la gran festa de la indústria.

Portar la 16a edició a Barcelona –es calcula que ha deixat uns 800 milions d'euros a la ciutat- va ser un gran èxit d'aquest sector modest en el context mundial, que la va guanyar fa quatre anys per a Catalunya contra pronòstic.

Per aquestes empreses, l'Itma havia de ser un moment de reivindicació sectorial, després d'anys no ja d'ostracisme sinó fins i tot d'un cert rebuig. “El desprestigi era tan gran que la carrera d'enginyeria tèxtil es va quedar sense estudiants i ara hem d'importar enginyers de l'estranger”, es lamenta Galan.

A més l'atzar ha fet que l'Itma –que té lloc cada quatre anys- hagi coincidit amb un moment de forta crisi, gestada en els sectors immobiliari i financer, que ha provocat que el país torni a girar la mirada cap a la indústria. Tot convergia perquè es produís aquesta reconciliació.

Però potser les expectatives eren massa altes. Valentí Rius, director de vendes de l'empresa Rius de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), es pregunta per què la fira no ha tingut el focus informatiu del Mobile World Congress, amb la meitat de visitants. D'altres empresaris consultats tampoc no entenen l'absència del ministre d'Indústria del govern espanyol, Miguel Sebastián.