Vivers d'empresa, els “brots verds” de l'economia gironina
Les TIC estan sent fonamentals en la creació de negocis
Gairebé un miler de petites empreses es van crear el 2010 a la demarcació a través de la xarxa Inicia de la Generalitat i altres ens públics
-
La dissenyadora gràfica Gemma Mercader (Goodmood) al seu despatx de Nexes, amb el director d'aquest centre d'empreses, Quim Gudayol. R. E. -
Un taller del centre d'empreses de les Preses, durant la visita que hi ha fet aquesta setmana el director d'Empresa i Ocupació a Girona, Christian Serarols. R. E.
Entre les xifres de l'augment de l'atur i les estadístiques econòmiques poc encoratjadores, apareixen dades que conviden a un cert optimisme. A les comarques de Girona, un dels llocs on es poden trobar aquestes dades són els vivers d'empreses i els centres de coworking (espais compartits per microempreses), uns serveis generalment patrocinats per les administracions públiques per donar un cop de mà als que s'animen a muntar el seu propi negoci.
Segons les dades de la Generalitat, l'any passat es van obrir a la demarcació 965 negocis sota l'empara d'Inicia, la xarxa de la Generalitat i ens locals on trobem tants vivers d'empreses i coworking com diversos programes d'ajuda als emprenedors i les empreses ja establertes. Solen ser negocis d'una o dues persones que, després de perdre el lloc de treball, han capitalitzat l'atur i s'han fet autònoms. Aquesta és una de les característiques de la nova fornada d'empresaris, nascuda de la necessitat. L'altra singularitat és la relació molt estreta que mantenen amb les noves tecnologies, bé perquè el producte que generen ho és per si mateix, o bé perquè la xarxa és la seva eina de treball bàsica.
Especialització
“Si trobes el producte que fa falta, et dirigeixes al mercat correcte i hi poses esforç, te'n surts”, assegura Quim Gudayol, director de Nexes de Forallac, obert fa dos anys per iniciativa de l'Ajuntament. En aquest centre conviuen, entre altres, un distribuïdor de pastisseria elaborada per monges de clausura, un fabricant de roba feta de bambú, cinc botigues virtuals, una enginyeria de telecomunicacions i dos dissenyadors gràfics. “L'interessant d'un viver com aquest –comenta Gudayol– és que el contacte entre els usuaris afavoreix les sinergies i l'aparició d'oportunitats de negoci”. Del mateix parer és Xevi Garcia, responsable del centre d'empreses de les Preses, fundat a finals de la dècada de 1990. Entre altres professionals, en el seu viver hi trobem uns dissenyadors de pàgines web i de jocs en línia que precisament es van conèixer aquí. A Banyoles, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany ha obert aquest any El Niu, un espai de coworking que encara està en rodatge. De moment només hi ha quatre usuaris. Annabel González, de 25 anys, n'és una. Va estudiar realització audiovisual a la UdG, va estar treballant de dissenyadora gràfica i posteriorment es va especialitzar en crear la imatge d'esdeveniments fundant www.thegardenparties. com. “Em puc cuidar –posa d'exemple– de les invitacions i del reportatge fotogràfic i de vídeo d'un casament, donant a l'esdeveniment la personalitat que s'adiu als clients”.
També tallers
En alguns vivers també hi ha tallers, ocupats per negocis que no necessiten uns espais molt grans. A Nexes hi ha, per exemple, dues companyies de transport urgent i, al centre d'empreses de les Preses, un fabricant de canals artesanes i el local d'assaig i magatzem d'una companyia de teatre.
LA FRASE
Uns nius per poder agafar el vol
En els vivers d'empresa es lloguen despatxos o tallers a preus per sota dels de mercat, ja que estan pensats pels que comencen i no es poden permetre una inversió gran en uns locals i en personal administratiu. L'usuari comparteix amb altres emprenedors la recepció, les sales de reunions i altres equipaments. Com que la seva funció és donar l'impuls inicial, es busca la rotació fent que la permanència sigui limitada i incrementant el lloguer a mida que passa el temps. Al viver de les Preses, per exemple, el lloguer del despatx més barat és de 138 euros mensuals el primer any, mentre que el tercer any ja val 173. Nou dels vivers gironins estan coordinats a través d'un consorci que té la seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i que dirigeix Joan Batlle. “Cada viver és absolutament autònom; el consorci serveix per aprofitar sinergies i poder demanar subvencions plegats”, explica l'exrector. En els darrers dos anys –diu Batlle– el consorci ha aconseguit ajudes de les administracions per valor de 600.000 euros. La xifra hauria de convidar a ser optimista, però el director del Consorci no ho és en absolut: “La Generalitat encara ens en deu 200.000 i veient com està el panorama, no hem demanat res mes.”
