Comforsa confia a tornar a tenir beneficis i ultima noves inversions
El fabricant de components per a vehicles pesants, controlat per la Generalitat, supera la greu crisi de vendes gràcies als mercats exteriors i descarta a curt termini cap procés de privatització
La firma ha readmès els 200 treballadors afectats per l'ERO
La nova direcció vol aplicar una gestió d'empresa privada
Comforsa va pel camí de recuperar-se del fort sotrac que va rebre el 2009, quan la gran caiguda de vendes va portar l'empresa a entrar en pèrdues i a posar sobre la taula un ERO per 198 treballadors, prop de la meitat de la plantilla. El fabricant de materials per a vehicles pesants va reactivar les vendes l'any passat gràcies a la recuperació dels mercats exteriors -l'empresa exporta més del 90% de la seva producció-, i aquest any l'evolució està sent també molt positiva. Per això el nou director general de Comforsa, Eduard Jaklitsch, que es va incorporar el juliol passat a la companyia, confia a poder tancar aquest 2011 un altre cop amb beneficis.
Jaklitsch confia a acabar l'any amb una facturació que superi els 80 milions d'euros. Una xifra que se situarà en els nivells més alts assolits per l'empresa i que suposarà duplicar vendes respecte del 2009. I serà possible per la gran diversificació de mercats clients d'aquesta indústria, un referent del Ripollès. De fet, l'empresa ven gairebé tot el que fabrica a les seves plantes a l'estranger, sobretot al centre i al nord d'Amèrica, Europa i Àsia, especialment a Corea.
L'opció d'anar a produir a fora, però, no està prevista a curt termini, com destaca Jaklitsch: “Tot i que hem tingut opcions, ara primer de tot cal que ens consolidem aquí després d'aquest cicle dificultós.” Ara la prioritat és anar a poc a poc, perquè el context internacional tampoc no es veu gaire clar, i Jaklistch admet que qualsevol altra caiguda de l'economia mundial els podria fer recular un altre cop.
Amb tot, l'increment de vendes iniciat l'any passat i consolidat durant aquest ha permès readmetre els prop de 200 treballadors afectats pel darrer ERO de la companyia i tornar a uns nivells òptims de producció. El pas següent, però, és una modernització de les plantes gironines que permeti guanyar competitivitat. “Ara estem estudiant quina és la nostra capacitat, perquè volem autofinançar aquestes inversions”, explica el director general de Comforsa. Per això Jaklitsch admet que les compres de nova maquinària i tecnologia, que hauran de servir per automatitzar i robotitzar la producció, es plantegen en un termini de 4 o 5 anys. “Seran, però, inversions pesades, perquè això és el que ens demana aquest sector”, afegeix.
NOVA GESTIÓ.
Això, en el fons, implica canviar moltes coses, perquè el mateix naixement de Comforsa va tenir ja com a impulsora la Generalitat. En aquest temps, en més d'una ocasió, el govern, a través d'Avançsa -l'antiga Eplicsa-, ha assumit noves injeccions de capital per dotar la companyia de prou fonts i permetre-li afrontar el gran endeutament que ha arrossegat en els darrers anys, fins a controlar-ne gairebé el 100%. “Hem de ser capaços de generar els recursos suficients, no podem esperar que cada vegada que tinguem problemes vinguin a posar-nos diners, i d'altra banda hem de ser capaços de donar les garanties suficients per poder recórrer si cal a finançament extern”, destaca Jaklistch.
De fet, el nou director general de Comforsa –que abans havia portat la direcció del grup Estampaciones Sabadell- ha assumit el seu càrrec amb aquest mandat prioritari, aconseguir que la companyia pugui començar a volar sola. I és que a pesar que Jaklistch descarta la necessitat de buscar un soci a curt termini, el cert és que la Generalitat ha intentat desfer-se de la seva participació en més d'una ocasió en els últims vint anys. “Ara no és la prioritat, el que ens demana la Generalitat és no haver de seguir injectant-hi diners”, destaca el responsable de la companyia. Per trobar un inversor interessat, però, caldrà quadrar els comptes de la firma i fer-la més atractiva.
En aquest camí Jaklitsch també confia a calmar les aigües entre els treballadors, que han reclamat molt de temps un pla estratègic que garantís el futur d'aquesta indústria clau per a l'economia de la comarca. “Un dels meus objectius és saber motivar de nou tota la plantilla, ara necessitem un ambient de tranquil·litat allunyat de la confrontació que permeti garantir el recorregut que estic convençut que aquesta empresa té”, destaca el directiu.
Una indústria amb molta història
Es pot dir que la història de Comforsa ha estat sempre convulsa. L'empresa va néixer a finals dels anys vuitanta gràcies a la Generalitat com a via per donar sortida a dues indústries històriques de la forja de la zona, la Farga Casanova i Taga. En aquell moment la iniciativa va suposar una injecció de 18 milions d'euros, però aquesta quantitat s'ha anat incrementant mitjançant les successives ampliacions de capital i els crèdits atorgats a la companyia pel govern de la Generalitat. Cada crisi ha tingut el seu impacte en la plantilla, a través de reestructuracions i ajustaments més o menys constants, i per això el futur de Comforsa sempre s'ha tendit a escriure amb un interrogant. Després d'una última crisi de vendes, el 2009, ara la vella indústria confia a sortir-se'n gràcies a la seva internacionalització i a una nova gestió.