Harmonia social a la Xina, però econòmica a Europa
L'octubre del 2012 tindrà lloc el decisiu Congrés del Partit Comunista Xinès, que haurà de consagrar un nou lideratge i decidir si continuen les polítiques dels darrers anys. El 2002, el president Hu Jintao anunciava un gir històric a la filosofia del peculiar règim xinès, comunista en la teoria però ben capitalista en la pràctica. Fins aleshores s'havia atorgat la màxima prioritat al creixement econòmic per sobre de tot, però Hu hi afegia per primer cop la necessitat de corregir determinats desequilibris. En concret, l'actual president apostava per restablir quatre “harmonies” trencades durant els anys de creixement accelerat: entre el camp i la ciutat, entre regions, entre l'home i el medi ambient, i entre els mateixos xinesos.
El “gir social” de Hu de la darrera dècada s'ha manifestat, per exemple, en la instauració de subsidis i préstecs als camperols, l'ampliació dels ajuts per atur i jubilació, així com la creixent preocupació pel medi ambient. La llei de protecció mediambiental del 2005 o la llei laboral del 2008, que consagrava el descans setmanal i el contracte laboral escrit, s'insereixen també en aquest nou concepte de major harmonia social. El dotzè pla quinquennal recentment aprovat preveu un augment del salari mínim del 13% anual fins al 2020 i del 7% en les rendes familiars, amb l'objectiu de consolidar el consum intern com a motor de creixement. Una trentena d'indústries seleccionades, entre les quals figura la protecció del medi ambient, tindran el suport del govern xinès per tal d'elevar el seu pes al PIB, des del 1% actual fins al 15% el 2020. La restauració de les “harmonies” a la Xina ja ha comportat fortes inversions i generat noves vetes de negoci. Els 2.000 quilòmetres d'autopistes que es construeixen anualment al país pretenen restablir “l'harmonia” entre regions, mentre l'harmonia entre home i medi ambient implica una despesa anual en serveis i productes mediambientals de més de 10.000 milions d'euros. Els xinesos, però, observen ara amb neguit l'esquerda de “l'harmonia econòmica” a Europa, un fenomen amb efectes globals i exemplar per a un país força avesat a cercar referències. La crisi europea del deute sobirà a tots els nivells administratius –des de l'Estat fins als municipis– té en part la seva arrel en elements de protecció social i de l'estat del benestar, com els que ara pretén instaurar la Xina. Els deutes de l'ACA o de la sanitat pública, per exemple, són resultat de les harmonies mediambiental i social, com també ho són els 130.000 milions d'euros gastats anualment per l'Estat en pensions i subsidis d'atur. A tot plegat, els milionaris rescats de bancs i caixes han acabat de desfer “l'harmonia econòmica” europea que ara convé restaurar. Com a la Xina, aquest procés també comportarà noves oportunitats de negoci, que alguns s'afanyen a denunciar com la destrucció de l'estat del benestar. Al final dels respectius processos de redreçament, Europa i la Xina tindran potser models socioeconòmics més semblants del que creiem.
