Voldrà la factura amb IVA?
Una de les conseqüències més lamentables i més perilloses de l'actual crisi és la creixent banalització de les interpretacions de la situació econòmica i també l'augment de les consignes populistes. Malauradament la propera campanya electoral no ofereix expectatives de millora sinó que comença amb senyals alarmants que aquest deteriorament del pensament i la reflexió continua tant per la banda dels candidats oficials com per la dels indignats, que sembla que es conformen amb consignes immediates sense plantejar els problemes en profunditat. A la llarga, tota aquesta immediatesa i aquesta trivialitat només ens pot conduir a un deteriorament de la convivència, per això crec que és vital mantenir l'exercici de reflexió i pensar dues vegades si les coses són només el que semblen o són un punt més complicades.
Evidentment que hi ha motius suficients per a la indignació i que moltes actituds dels qui han tingut el poder econòmic i polític en els darrers anys produeixen en la resta de ciutadans no només sorpresa, sinó un enorme rebuig: des de les “motxilles” de la Diputació de Barcelona fins als sous absolutament desproporcionats dels directius d'algunes caixes en fallida tècnica. Evidentment ens costa d'entendre que ahir es poguessin inaugurar aeroports buits, equipaments municipals que no es poden mantenir i vies que no van enlloc, mentre que avui cal reduir les hores d'ensenyament a les escoles i tancar hospitals. Però el cas és que sigui com sigui els diners ja estan llençats i no es poden recuperar, ara per ara no sobra res a la caixa i cal fer plantejaments nous.
És clar que com a ciutadans a tots ens preocupa perdre la protecció de l'Estat i que en molts casos aquesta protecció és la que dóna cohesió social i evita situacions de marginalitat, però realment tota la despesa imprescindible? Per posar un exemple, el millor lloc per a atendre una urgència greu a la nit probablement no és un CAP on hi ha únicament una persona de guàrdia, que normalment no tindrà l'expertesa ni els recursos per atendre-ho tot. Suprimint aquesta despesa es pot donar igualment un servei adequat als hospitals amb serveis d'urgències i utilitzar ambulàncies per als casos en què no puguin arribar pels seus mitjans. Potser no cal una protesta popular per cada petit privilegi que es perd, sinó un seguiment i una vigilància continuada que els serveis que es donen
són els adequats, a través de plataformes i associacions serioses com podrien ser les organitzacions de consumidors i usuaris.
L'altra pregunta que ens hem de fer com a ciutadans és fins a quin punt l'Estat funcionaria millor si hi hagués menys frau. A casa nostra és acceptada la idea que el que s'estalvia alguna coseta d'impostos tampoc està fent una cosa tan greu i en el fons no perjudica ningú: evidentment, els que haurien de pagar més són els rics (i en aquesta categoria mai hi som nosaltres) i no els pobres treballadors! Però perquè és tan freqüent trobar tota mena de petits establiments, petites empreses o autònoms que no fan factures, no cobren amb targeta de crèdit o et fan la pregunta sense torçar el gest: voldrà la factura amb l'IVA?
