Segur que no en són tants

M'ha cridat l'atenció una notícia sobre el meu poble en portada de l'edició de l'Horta Sud d'un diari dels de més circulació. Més o menys diu que un terç dels contribuents de Silla fan la rata i no paguen impostos. Dins, en pàgina imparell, a quatre columnes, una bona foto i grans titulars, explica l'assumpte amb bona cosa de detalls.

La qüestió no és minsa. Que un terç del veïnat es faça el llonganissa i no escote degudament la butxaca pròpia, acaba provocant la fallida de la hisenda local, a més de posar en ridícul l'administració municipal. Davant d'això, el meu esperit cívic es rebel·la i m'entren ganes de dir-los alguna cosa més que pèl de fotja als cares dures que s'han declarat unilateralment en insubmissió fiscal.

Sense rebaixar ni una coma del que acabe de dir, crec que tinc l'obligació de manifestar en honor a la veritat i a l'objectivitat informativa que la notícia és mereixedora d'algun matís. Almenys, m'agradaria expressar les reserves que en mi desperta el fet. Sense negar que hi ha molt d'irresponsable des del punt de vista cívic per ací, la veritat és que no em puc creure que un de cada tres sillers siga un defraudador fiscal, que és el mateix que dir un delinqüent.

Evidentment, no vaig a negar que l'Ajuntament no recapta en impostos i taxes més enllà de dos euros de cada tres dels que pressuposta. Això no em provoca cap dubte. Però, l'euro que queda penjant i no entra a la caixa, ¿és realment perquè algun contribuent s'ha fet el fava per no anar a escola? ¿No podria ser també que qui ha fet el pressupost municipal ha unflat les previsions d'ingressos de manera irresponsable faltant a la veritat per tal de quadrar el comptes? No és igual un cas que l'altre. Manipular el pressupost és una irresponsabilitat política i professional, a més d'una il·legalitat, en alguns casos. Però, el veí - contribuent no té cap culpa d'això. El que passa és que si sumem ambdós motius, cosa més realista, ajuntarem la fam amb la gana de menjar.

Dit això, m'agradaria seguir amb la reflexió tocant ara un altre pal de la gaita. Crida l'atenció que de tant en tant surten de l'Ajuntament notícies que copsen l'opinió pública i alarmen la ciutadania. Evidentment, les informacions són certes, encara que amb matisos, com és el cas que avui comentem. Però, si dosificar la informació és més cridaner des del punt de vista periodístic, no és menys cert que des del punt de vista polític crea no poca confusió i distrau l'atenció de la societat fent-li apartar la vista d'altres afers que, probablement, podrien ser també interessants. Mostrar l'herència rebuda exhibint els aspectes més negatius ens pot fer perdre de vista els motius que han ocasionat el desastre, així com què pensa fer el govern municipal per eixir del clot.

¿Per què el grup de govern no fa públics el comptes de l'Ajuntament d'una sola vegada, amb dades de, al menys, cinc o sis anys d'antiguitat? No és prou veure els d'un any. Cal analitzar el procés, la història, de com el malalt ha anat empitjorant. Si no es fa així, ens podran contar qualsevol cosa i ens l'haurem de creure (o no). ¿Per què no ha començat per dur aquests comptes (amb una certa perspectiva històrica) al plenari de l'Ajuntament i sotmetre'ls a debat públic? ¿Per què en lloc de presentar propostes d'ara per en acabant no elaboren des del consens entre grups polítics i societat, un marc econòmic de la Hisenda Local a quatre anys vista?

Ja està bé de jugar al regateig en curt. Les decisions polítiques necessiten transparència informativa i una certa perspectiva en el temps. Si no és fa així, no ens aclarirem, ni la societat, ni els polítics.

No vull ni pensar que és això precisament el que busquen.