A les trinxeres!

Fa uns dies vaig llegir un article on es deia que els catalans havíem d'anar a Madrid a plantar la trinxera. Atrinxerar-se a Madrid per defensar els interessos de Catalunya davant del PP, aquesta era la brillant idea. Jo no sé quantes coses més ens han de passar perquè els nostres polítics assumeixin que a Madrid no hi hem d'anar a fer res.

Els anys ens han demostrat que intentar influir a Espanya sempre ens acaba resultant contraproduent. No podem continuar obviant la història i el fet que, per més avantatjosa que sigui la nostra situació, intentar dominar Madrid des de Catalunya és obviar la lògica del poder. Els homes no som perfectes i sempre hi ha interessos particulars que van més enllà dels col·lectius i que ens acaben fent la traveta a tots. A més, hi ha la qüestió de l'eficiència econòmica: cada any que passa, en l'intent voluntariós d'encaixar amb Espanya, perdem 22.000 milions d'euros. Potser és hora de dir prou.

Als qui encara volen anar a Madrid a atrinxerar-se jo els voldria recordar que la guerra de trinxeres no la guanya mai ningú. Tenim la I Guerra Mundial com a exemple. Els alemanys no van perdre perquè tinguessin un exèrcit més mal preparat o tinguessin menys raó, senzillament van perdre perquè es van quedar sense recursos per sostenir la guerra.

Una guerra de trinxeres, que és l'única que Catalunya pot anar a fer a Madrid, no afavoreix la intel·ligència, sinó només la resistència del més gran. I qui té més capacitat de resistència i més recursos per aguantar una guerra de desgast a Espanya, Barcelona o Madrid? El que hem de fer els catalans és portar el combat allà on som bons, és a dir, en les iniciatives constructives.

Molt més important que anar a Madrid és sortir al món, internacionalitzar el nostre problema, i crear les bases per a una bona negociació quan sigui l'hora de marxar. Si cada hora que els nostres polítics perden al Congrés dels Diputats la dediquessin a connectar Catalunya amb l'estranger, a fer contactes i a promocionar la nostra imatge, aniríem molt millor. Hem d'anar de cara a barraca, en comptes de perdre la força i l'energia en batalles que no ens porten enlloc.

Si un partit català digués que dedicarà els diputats que tregui a les eleccions espanyoles a treballar per la independència del país fent relacions i propaganda a l'estranger, el votaria sense pensar-m'ho. Vendre la imatge de Catalunya al món: això no tan sols aniria bé per a la política, aniria bé per a l'economia, és a dir, convertiria les eleccions en una magnífica plataforma per als catalans que tenen ganes de treballar o d'obrir-se al món.

Els empresaris sabem que en els moments de crisi hem de ser molt eficients en la distribució dels recursos. Tots els països que han assolit l'estat propi han augmentat el seu benestar social i el seu producte interior brut (PIB). Els experts estan d'acord que
si tinguéssim un estat seríem el quart país en renda per càpita d'Europa,
i el tercer més exportador. L'atur, en una Catalunya que no estigués sot-
mesa a la sagnia de l'Estat espanyol, seria de prop d'un 6%. Per què badem tant,
i qui en treu profit, d'aquesta situació?

Poques coses engrandeixen més un país que assumir els seus errors i tenir la humilitat i l'energia suficient per rectificar-los. Estem en un moment excel·lent per començar ja construir un futur digne. Hem de deixar ben aviat les eleccions d'Espanya per als espanyols.