Fusionar-se per sortir a l'exterior
Les grans firmes ja s'han internacionalitzat, però les mitjanes necessiten guanyar massa crítica per poder fer el pas amb èxit
Els experts veuen les fusions complicades pel tarannà de l'empresariat català
“El futur de les constructores és sortir a fora, però no per fer obres puntuals, sinó per tenir-hi una presència estratègica i, per tant, una estructura fixa en aquell país”, explica el fundador de la consultora Gabinet d'Estudis Econòmics, Pere Lleonart. Això vol dir tenir prou massa crítica per assumir les inversions que requerirà aquesta aposta per la internacionalització. “Les empreses constructores s'han de convertir en multinacionals”, diu Lleonart.
El problema és que el teixit empresarial català, també en el sector de la construcció, està format sobretot per pimes que difícilment tenen prou capacitat financera per assumir aquestes estructures a fora. “Algunes s'ajunten per fer aquest salt a l'exterior, però no és el més habitual”, destaca la gerent del Gremi de Constructors de Barcelona i Comarques.
Les explicacions a aquesta aversió a les unions empresarials són diverses, però no exclusives del sector de la construcció. “Hi té molt a dir el nostre caràcter mediterrani; per això les fusions són complicades, però s'han de buscar fórmules que permetin adaptar-nos a aquesta nova situació”, explica el president de Conscat, Manuel Romero. Amb tot, el sector admet que aquest és un pas que per molt que no agradi es convertirà en una necessitat per sobreviure en el context actual. “L'empresa mitjana no té més remei que intentar guanyar massa crítica”, diu Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya.
NO SEMPRE FUNCIONA.
De fet, segons el darrer informe d'Euroconstruct, els països de l'Est han deixat d'ocupar les posicions més atractives quant a les previsions de creixement del sector de la construcció a Europa. La majoria dels estats presenten comportaments propis de mercat ja madur amb creixements previstos per al 2012 i el 2013 del 2%. En canvi, segons aquest mateix informe, seran els països escandinaus els que prendran el relleu.
Més enllà d'Europa, els països en vies de desenvolupament, i especialment els de l'Amèrica Llatina i el nord d'Àfrica, són ara mateix els que presenten més interès per a les constructores d'obra civil. “En aquests països les grans infraestructures i fins i tot les més bàsiques encara s'han de fer, així que el seu marge de creixement és elevat”, destaca el president de Conscat.
Però tot i que el sector admet que les oportunitats són més a fora que al mercat local, també recorden que la internacionalització no és una cosa d'avui per demà, i que, per tant, els moviments que es facin avui poden donar fruits d'aquí a uns anys. “Per a molts potser aquesta reflexió arriba massa tard”, comenta Mercè Polo. Com destaca Lleonart, “com aquí les coses anaven tan bé i hi havia tant negoci, les empreses no veien cap necessitat d'anar a buscar negoci a fora i diversificar els seus mercats”.
La internacionalització, a més, requereix fortes inversions d'entrada i això també resulta complicat per a un sector que no disposa precisament d'una tresoreria sanejada. “Abans d'assumir el repte de la internacionalització, les empreses han de tenir una base consolidada a casa seva i tenir un producte que es pugui vendre, que en aquest cas seria disposar d'un equip integral que sigui capaç de donar un servei eficient”, destaca el president de la Cambra de Contractistes. Per això Lleonart considera que la fusió de Comsa i Emte és un exemple a seguir pel sector. “Es van complementar a la perfecció perquè una era líder en construcció i l'altra en instal·lacions, amb la qual cosa poden oferir un tractament integral als projectes.”
Una oportunitat, però, pot venir de les enginyeries. Aquestes, tant grans com petites, han posat un peu a fora davant la dràstica caiguda del mercat local, i les constructores, diuen els experts, podrien aprofitar per anar-hi del bracet.
