En cinquè lloc: Banc Sabadell
En cas que sorgeixin pèrdues de
12.000 milions, que sembla que és el més probable, al Sabadell
li suposaria suportar 3.000 milions d'euros en diversos anys.
La pregunta sorgeix immediatament: és car o barat adjudicar-se una entitat per aquest import? El temps ho dirà.
Banc Sabadell Atlántico ha experimentat una gran transformació en els últims deu anys, amb la sortida a cotitzar a la borsa –120 anys després de la seva creació– i l'adquisició de set bancs: Natwest España (amb la denominació comercial de Solbank), Banco de Asturias, Banco Herrero, Banco Atlántico, Banco Urquijo i Banco Guipuzcoano, i el més recent, el que procedeix de la CAM, la qual cosa li ha suposat un creixement molt major que si hagués procedit d'un procés orgànic, així com l'adquisició d'una gran experiència en la integració de bancs que encara necessitarà en un futur no gaire llunyà.
No obstant això, com totes les grans decisions, presenta les seves llums i les seves ombres, que passem a comentar:
LLUMS.
Amb aquesta adquisició, el banc vallesà ha sabut aprofitar una bona ocasió per als seus objectius estratègics, ja que a la important quota de mercat que ostenti, hi afegeix ara bona part dels de València, Alacant, Múrcia i Balears.
El nou grup resultant d'aquesta integració tindrà una plantilla de 17.000 persones i una xarxa de 2.280 oficines, si bé s'estima que s'haurien de tancar 300 empreses i prescindir d'uns mil empleats de tot el grup, com sol ocórrer en tot procés d'integració.
La salvació i adquisició de CAM ha suposat el major rescat bancari del país des de la crisi, ja que el FGD (fons de garantia de dipòsits) ha insuflat 5.249 milions d'euros, la qual cosa li permetrà controlar el 100% de l'esmentada CAM. El segon pas consistirà que el FGD vendrà l'entitat al Sabadell pel preu simbòlic d'un euro. Les futures pèrdues que puguin presentar-se per actius problemàtics seran suportades en un 80% pel FGD i en el 20% restant pel Sabadell. Així, en cas que sorgeixin pèrdues de 12.000 milions, que sembla que és el més probable, al Sabadell li suposaria suportar 3.000 milions d'euros en diversos anys. La pregunta sorgeix immediatament: és car o barat adjudicar-se una entitat per aquest import? El temps ho dirà.
Amb aquests actius i la nova estructura, el nou Sabadell –amb el nom que es decideixi– es blinda davant possibles atacs hostils, sobretot tenint en compte la composició actual del seu accionariat, el seu free float (part de les accions que cotitza lliurement a la borsa) i la gairebé seguretat que així continuï a pesar que pugui ampliar capital.
OMBRES.
D'una banda, la CAM té unes pèrdues de 1.500 milions d'euros, la qual cosa suposa un llast tangible. No obstant això, altres aspectes intangibles li suposaran, a l'adquirent, una major atenció i un major esforç. Alguns d'ells són: a) recuperar la confiança de l'entitat perduda pels successos que l'han dut a la fallida, b) tornar a captar els clients que des de les 930 oficines de la CAM hauran canviat a altres entitats, c) recuperar els crèdits que molts clients de la CAM van deixar d'atendre, atès el caos i la desmotivació del personal durant els últims mesos de l'existència de la CAM; d) tractar amb exquisit tacte què fer amb l'obra social de la CAM, encara que òbviament aquest aspecte no l'obliga a res i, i) encara que els bancs absorbits amb anterioritat tenien una bona grandària, a causa de l'estructura de la CAM li exigirà un major esforç i distinta estratègia.
NOVES OPERACIONS.
Aquestes operacions deixaran pas a un nou mapa, en el qual el Sabadell no estarà al marge.
Amb aquesta operació i, al marge de la seva naturalesa, les seves condicions i els seus objectius, una vegada més queda de manifest que és en les crisis quan sorgeixen, i per tant han d'aprofitar-se, les oportunitats.
Uns orígens vinculats a la compra favorable de carbó i llana
Poc es podien imaginar els 127 empresaris tèxtils, comerciants i propietaris agrícoles sabadellencs que el dia de cap d'any de 1881 es van reunir per inventar un banc amb la missió de finançar la indústria local i facilitar la compra de llana i carbó en condicions més favorables, que trenta anys després va enterrar el comerç i la importació de llanes i l'exportació de tèxtils, paper i olis per centrar la seva activitat en la banca comercial i que, durant 84 anys, només va tenir una oficina, que el 2001 sortiria a cotitzar a la borsa i que avui ocuparia el cinquè lloc del rànquing del sector bancari espanyol.
Si ho poguessin veure, no s'ho creurien.
