2012

Terrible, ho vam dir l'any passat: el pitjor havia d'arribar. Any 2012: a la inèrcia que s'arrossega, els efectes de les mesures “reestructuradores”, “estabilitzadores”, “netejadores” que es prendran al llarg de l'any.

A l'Estat espanyol, el partit aclamat el 20 N va dir en la seva campanya que no apujaria els impostos si guanyava, i els ha apujat; la raó: un dèficit esperat del 8% quan gairebé s'havia jurat que seria del 6%.

El tema és clar: o en la campanya no es tenia la certesa d'aquesta desviació tot i que les evidències eren aclaparadores, o sí que s'hi tenia però es va callar; en qualsevol cas, ¿la població i els votants volien conèixer la veritat de les coses? I la pregunta: quina validesa té un procés en què fa dos mesos que es diu una cosa i després es fa la contrària ja que la situació que va propiciar dir allò ha passat a ser la contrària?

I en aquesta sentit: i la retallada en R+D+I decretada pel govern? Lògic: el que toca és sobreviure però com que dir certes coses és tabú (ja saben, escrit així és més exòtic), es prenen mesures d'aquest estil i així tothom s'assabenta que les coses van molt i molt malament. I un altre botó de mostra: l'aval atorgat, gairebé mentre s'estaven menjant el raïm, de 100.000 milions d'euros a les emissions de bons que realitzin les entitats financeres, aval que cobrirà tant nominal com interessos: cent mil milions: el 10% del PIB del regne! Tota la ciutadania avalarà emissions amb els diners que es recaptin en les noves pujades d'impostos, per exemple. (Se'n va dir alguna cosa, d'això, en la campanya?)

Passaran coses a tot arreu: ningú no se'n quedarà al marge perquè l'economia ja és postglobal; i sí, hi ha empreses i països que estan bastant menys malament que d'altres; hi ha algun suggeriment per a aquestes? Mirin molt bé a qui compren, a qui venen. Facin-se més petits, més saludables, més segurs. I si això suposa tancar alguna porta, doncs endavant.

A Europa, què hi passa? doncs que les seves normes estan dissenyades per actuar en un escenari en què mai no n'hi havia prou; igual que aquelles magnífiques expectatives dels BRIC; i que la creença que als EUA les coses serien d'altra manera perquè són qui són.

Els meus suggeriments per a aquest any: abans de comprar res pensin molt bé si ho necessitaran, no s'endeutin més del que ho estan, i si poden, redueixin deute i tinguin a mà una reserva. A L'Estat espanyol, entre pujades d'impostos i retallades de despeses es drenarà la ciutadania amb 40.000 milions i aquí, a Catalunya, més: continuarem tenint un dèficit fiscal interregional de 16.000. I això no és política: No vols caldo?, Tres tasses!'