Els 5 imperis d'Eduard Toda (1)

Dels temps de la primera globalització, a cavall del segle XIX i el XX, n'han quedat rastres i lliçons impressionants que ens poden ajudar a entendre per què la Catalunya del segle XX ha assolit uns bons nivells a desgrat de les dues dictadures (1923-30 i 1939-75), de la continuïtat de l'espoli fiscal de l'Estat espanyol i d'un excés d'autocrítica.

Una d'aquestes lliçons és la que es desprèn de la trajectòria vital i de les actuacions, com veurem, en camps molt diversos, del reusenc Eduard Toda i Güell (Reus, 1855-Poblet, 1941). D'entrada, Eduard Toda, que havia nascut en una família il·lustrada i republicana, va estudiar la carrera de Dret i es va llicenciar a la Universitat de Madrid.

Va fer oposicions per ingressar al cos consular de l'Estat espanyol i, el 1873, va guanyar la plaça d'agregat consular del regne d'Espanya. Era un estat en crisi que encara conservava algunes colònies de l'imperi Hispànic (que, d'entrada havia estat, recordem-ho, una continuació de l'imperi Català, dels s.XIII-inici del XVI).

El 1876 Eduard Toda va ser destinat com a vicecònsol, successivament, a quatre ciutats situades a dins o al costat de l'imperi de la Xina: Macau, colònia portuguesa; Hong-Kong, peça estratègica ja aleshores de l'imperi Britànic; i a les dues ciutats portuàries de l'imperi Xinès més connectades amb el comerç mundial: Canton i Xangai.

D'aquesta estada a la Xina, a més d'un llibre sobre la moneda xinesa publicat allà en anglès (Annan and its minor currency. Xangai, 1882), Toda en va voler extreure algunes lliçons pràctiques sobre els diversos vessants de la seva economia agrària.

En va fer un text excel·lent, escrit i publicat en català: La agricultura en Xina, notes sobre el cultiu de les terres i la producció de the (Barcelona, La Renaixença / Biblioteca de l'Art del Pagès, 1884). El propòsit explícit de Toda va ser d'utilitat per al món de l'agricultura catalana. Per tant, el llibre no és ni un elogi més o menys tenyit d'orientalisme, ni una crítica a la misèria xinesa feta des d'una suposada superioritat occidental. Simplement, el que Toda es va proposar i va escriure al pròleg era “donar alguna idea nova i útil als pagesos catalans”.

La mateixa estructura dels capítols del llibre ja ens ho diu. Toda dedica cada capítol a un producte. Productes alimentaris: arròs, taronger, mandarina, canya de sucre. I, te. Matèries primes per al tèxtil o el calçat: cànem, cotó, morera. I també un producte que és útil per a la construcció, però, també per a l'alimentació: el bambú. Amb una certa perícia, i pensant, en els seus lectors potencials (els pagesos dels camps catalans), Toda assaja d'explicar els diversos sistemes de conreu de cadascun d'aquests productes, i les diverses utilitzacions posteriors, que després se n'ha dit agroindústria.

En el seu recorregut, Toda no amaga una crítica: el no a les formes de conreu (hauria estat absurd per la seva part) però el sí al sistema de propietat de les empreses familiars agràries xineses: “tenen les institucions dels hereus sense les pubilles.” És millor fer hereus únics que la distribució en principi igualitària de l'herència entre tots els fills, que és la porta de la misèria per a tots. Però segons Toda, la inexistència de la figura de la pubilla és un error, car la dona pagesa pot fer perfectament, o millor que molts homes, les funcions d'empresària agrària.

El 1884, Eduard Toda va ser anomenat cònsol de l'Estat espanyol al Caire, la capital de l'antic imperi dels faraons i, aleshores, la capital d'una important colònia de l'imperi Britànic (que incloïa, de no feia gaire anys, el canal de Suez).

Toda va passar, per tant, de ser un sinòleg a ser un egiptòleg. Però, com veurem en la propera edició, li van quedar 3 imperis més per explorar més a fons.