La seguretat de la societat interconnectada
estar en guàrdia. Els intents de contagi amb codi maligne (malware), els intents d'accés als comptes personals dels usuaris de xarxes socials i les estafes a través d'internet són els atacs que es registren amb més freqüència xxxx xxxx
En els últims dotze mesos, 431 milions de persones de 24 estats han estat objecte d'algun tipus d'atac de l'anomenat cibercrim, que s'entén com la delinqüència perpetrada a través de sistemes informàtics i d'internet. Els atacs informàtics han provocat, en l'últim any, pèrdues de 83.000 milions d'euros en cost directe i de 199.000 milions d'euros en temps dedicat a la resposta a aquests atacs. El resultat total és de 289.000 milions d'euros en pèrdues econòmiques i més d'un milió de víctimes adultes al dia, una quantitat que a Catalunya equival a prop de 150 víctimes cada hora.
Els intents de contagi amb codi maligne (malware), els intents d'accés als comptes personals dels usuaris de xarxes socials i les estafes a través d'internet són els atacs que es registren més freqüentment, no tan sols en ordinadors sinó, cada vegada més, en dispositius mòbils com telèfons, PDA, etc.
Per tant, no és estrany trobar cada dia notícies relacionades amb aquestes amenaces noves, procedents de fronts molt diversos i amb un augment constant. Filtració d'històries clíniques a través d'internet, accessos als correus electrònics de personalitats, pèrdues de dispositius amb informació confidencial, captació de números de comptes bancaris –com va passar amb el del president francès, Nicolás Sarkozy–, robatoris d'informació sensible a les principals companyies de defensa del Japó, furt de més de 2,3 milions d'euros a ciutadans nord-americans a través d'un troià bancari, un atac al Ministeri d'Interior espanyol i la publicació, després, de dades personals d'escortes... La llista d'exemples es podria allargar i no és sinó la punta de l'iceberg d'un panorama mundial en què els riscos i les amenaces continuaran creixent paral·lelament a la importància que per a les societats actuals tenen, irremeiablement, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
El ciberespai, sense fronteres definides i interconnectat tothora, ha obert grans possibilitats i ha permès la prestació de serveis àmpliament utilitzats pels ciutadans. El correu electrònic, els cercadors d'informació gairebé inesgotables, les xarxes socials, la gestió de moltíssimes infraestructures i serveis privats i públics –entre els quals bona part dels serveis que ofereixen les administracions públiques– es controlen en aquestes xarxes i sistemes de les TIC. Tanmateix, aquest caràcter crític en fa essencial la protecció i capacitat de resistència i recuperació, i en fa més preocupant, lògicament, la vulnerabilitat. Per aquest motiu, la ciberseguretat s'ha convertit en un aspecte bàsic de la nostra societat i del nostre sistema econòmic.
Amb aquest panorama, cada cop són més importants els organismes que fan front al creixement constant de les amenaces i els riscos associats a l'ús de les TIC, no només en l'àmbit de les administracions públiques sinó també en l'universitari i d'investigació, l'empresarial i, per descomptat, entre els mateixos ciutadans.
Des de la creació del Centre de Seguretat de la Informació (CESICAT), a Catalunya no s'ha deixat d'ampliar l'activitat a favor de la ciberseguretat, una activitat que va rebre un fort impuls durant el 2011.
En el si d'aquest organisme, hi ha un equip de professionals, la funció principal del qual és fer les tasques de prevenció d'incidents i, si és el cas, de resposta ràpida i eficaç a qualsevol ciberatac que hi pugui haver als sistemes d'informació a Catalunya.
Tant la prevenció com la reacció són importants per a la seguretat dels sistemes, i la incorporació de mesures en el si de les institucions, les empreses i les llars és tan important com assegurar-nos de tancar amb clau la porta de casa en marxar o desar la recaptació del negoci en un lloc segur.