Escenari de partida

Després de les mesures anunciades al ja famós Consell de Ministres de 30 de desembre, on es va decidir la pujada de l'IRPF i les noves retallades de despesa, sembla que, inicialment, el govern aposta per la contenció i l'augment de la recaptació via particulars per iniciar la remuntada a la crisi. A més, per aprofundir en aquesta aposta per l'austeritat (i la seva aparença), el ministre Montoro anuncia la introducció de la responsabilitat penal dels gestors públics que sobrepassin el límit de l'endeutament, mesura que caldrà revisar i tipificar, si escau, via una reforma del Codi Penal. Així, doncs, l'aposta per l'austeritat és clara, no sols en el fons, sinó també en la forma, però la pregunta que es fa tothom és que si tanta aposta per l'austeritat és compatible amb un escenari de creixement. Dit això, ha començat també la carrera contra rellotge per una nova reestructuració del mercat financer i la reforma del mercat laboral, per buscar amb aquesta combinació controlar l'augment de l'atur i donar fluïdesa al crèdit a empreses i particulars. Sobre el mercat laboral, els aspectes essencials que cal tenir en compte (i on topen una vegada i una altra els agents socials) són l'abaratiment de l'acomiadament, la potenciació del contracte fix però a temps parcial i la redefinició del marc de la negociació col·lectiva, és a dir l'àmbit d'aplicació i negociació dels convenis col·lectius, ja que s'ha de buscar la flexibilització del mercat, tal com ens indica el Banc Central Europeu, si volem que aquesta entitat ens continuï ajudant en el finançament de la nostra economia. Pel que fa al sector financer, ja ha anunciat De Guindos l'inici d'una segona onada de reestructuracions de les entitats de crèdit. La reestructuració ha de venir a través d'una segona onada de fusions (sembla que es descarta la creació del banc dolent), aprofitant l'exigència dels nous requisits de capital necessari per a les entitats de crèdit, efectius a partir del juny, ja que aquelles entitats que no arribin a complir els esmentats requisits estaran abocades a fusionar-se amb les entitats fortes, que les absorbiran, mentre el BCE continuarà insuflant diners al bancs (liquiditat a 3 anys a l'1% d'interès) i en teoria això ajudarà a reactivar el crèdit. És adir, menys entitats però més fortes i dotades de prou liquiditat per ajudar a la circulació del crèdit. L'escenari de sortida és clar, però cal que totes les parts acceptin certes veritats abans de començar a jugar, i és que el mercat laboral espanyol és poc flexible comparat amb l'entorn i ens hi hem d'adaptar, i d'altra banda, per moltes provisions que es dotin, fins que finalment no es netegin els balanços de les entitats de crèdit, acceptant realment la magnitud del desastre immobiliari, el nostre sector financer no tindrà prou credibilitat per col·laborar a superar aquest difícil moment. Aquest és l'escenari de partida del 2012.