El negoci del camp
Noves vies de distribució
La taronja treu tot el suc a internet
Cada dia quatre agricultors abandonen les seves explotacions al País Valencià, segons la Unió de Llauradors
Molts eviten aquest final venent les seves taronges sense intermediaris a través d'internet
La xarxa, però, facilita la competència deslleial
En escriure “taronges de València” o “taronges a domicili”, a qualsevol cercador d'internet apareixen desenes d'entrades de pàgines web de petites empreses que ofereixen “la millor taronja acabada de collir de l'arbre”. El preu per quilo puja una mica més del que es demana als supermercats però té l'avantatge que, com asseguren, la porten de l'arbre a casa en un màxim de 24 hores, tot evitant intermediaris, i la qualitat se suposa que és major perquè no la mantenen de manera artificial en càmeres frigorífiques. Algunes d'aquestes empreses, com Lamejornaranja.com, de Luis Serra, un llaurador de Corbera (Ribera Baixa), arriben fins i tot a dir al client que si no queda satisfet, que no pagui.
La competència és gran però la capdavantera en aquest negoci i la que continua encapçalant la llista de vendes és Naranjas Lola, una empresa familiar de Cullera (Ribera Baixa) creada per Federico Aparici i la seva dona Lola el 1998, que presumeix d'abastir cuiners tan prestigiosos com Martín Berasategui o Andoni Aduriz així com milers de famílies de l'Estat espanyol.
Ha estat el referent de desenes d'agricultors valencians que veien com els comerciants de fruita els pagaven un preu irrisori per les seves collites. Josep Vicent Cuello, gerent de Naranjas Garibo, una empresa de Massamagrell (Horta Nord) que ven en línia des de fa quatre anys, explica que a la cooperativa estan pagant a 14 cèntims el quilo de taronges quan després, als comerços, es ven per 1,4 euros. “Els intermediaris ens asfixien així que nosaltres decidírem controlar tot el procés i vendre-les per internet”, comenta Cuello.
Segons denuncia la Unió de Llauradors i Ramaders, en aquests moments els agricultors valencians estan rebent els mateixos preus pels seus productes que fa vint anys. Segons la mateixa organització, això ha fet que 1.400 agricultors abandonessin les seves explotacions durant el 2011, una mitjana d'abandonaments de quatre al dia. Segons dades del cens agrari, més de 13.000 hectàrees es van deixar de conrear el 2011 al País Valencià. Internet, per tant, esdevé una sortida del túnel, però no tots tenen prou perícia o capacitat emprenedora per assumir aquest repte.
Josep Vicent Cuello, de fet, ja tenia pràctica en el món de l'empresa abans de crear la botiga en línia de Naranjas Garibo tot aprofitant els dos camps de cítrics de la seva dona, Rosa Garibo, i els seus germans. Cuello dirigia, i encara ho fa, una empresa de serveis. Per tant, explica que malgrat que a Naranjas Garibo prop del 34 per cent del cost del producte el despenen en transport, l'empresa encara els surt rendible. La clementina extra l'estan venent a 2,4 euros el quilo, i tenien una oferta d'aquesta varietat que recol·lectaven fins a final de gener, de 1,75 euros. Naranjas Garibo, segons Cuello, té cap a 400 clients a tot l'Estat, principalment a Barcelona i a Madrid. Dels dos camps d'on s'abasteixen, a Puçol i al Puig (Horta Nord), cada any en cullen prop de 12.000 quilos.
També fan una funció social
Per assegurar als clients que les taronges de Naranjas Garibo provenen de les parcel·les que anuncien a la web, els envien un certificat oficial amb el número i codi de la parcel·la, un detall molt important que no tenen totes les empreses. “Hi ha molta competència deslleial en la venda de cítrics”, assegura Cuello. El fet que no hi hagi una denominació d'origen de Taronja de València encara en facilita més el frau sobre la procedència.
Una altra de les empreses de venda en línia de cítrics que destaca en el gran ventall és Naranjasconsabor.com. L'han posada en marxa set joves llicenciats d'Alzira (Ribera Alta) i han integrat en el negoci els discapacitats de l'associació de discapacitats d'aquesta localitat que, de moment, s'encarreguen de decorar els envasos però l'objectiu és crear-los feina fixa.