Anul·lades una trentena de línies d'autobús a la segona corona de Barcelona

A Lliçà de Vall (Vallès Oriental) ha deixat de circular el bus urbà des de començament de febrer. La decisió l'ha pres l'Ajuntament per “l'elevat cost del servei -160.000 euros l'any- i pel poc aprofitament que se'n feia per part de la ciutadania”, explica el comunicat municipal. La línia de l'autobús es va posar en marxa el 2006 amb l'objectiu d'arribar als 50.000 viatgers anuals, quantitat que permetria rendibilitzar el servei. En canvi, cada any hi han pujat menys passatgers: “Si el 2007 es van comptabilitzar en tot l'any 13.314 usuaris, en tot l'any passat se'n van transportar poc més de 10.000”, continua la nota.

Les dificultats econòmiques que passen molts municipis estan obligant a replantejar algunes conquestes en mobilitat que es van fer a mitja primera dècada del segle: en alguns casos, a reduir freqüències i horaris i, en els casos més extrems, a suprimir rutes o la totalitat del servei.

Només a la segona corona metropolitana de Barcelona, l'AMTU, associació que agrupa 67 municipis amb transport públic d'aquest territori, calcula que s'han anul·lat al voltant d'una trentena de línies, segons Antoni Prunés, director general. En alguns casos són serveis nocturns i en altres, rutes a polígons, ja que és un territori molt industrial.

Aquestes dades suposen una mala notícia per al progrés del transport públic en la zona de Catalunya on es registren més desplaçaments en vehicle privat. Només un 9% dels viatges de la segona corona de Barcelona es fan en transport públic, la resta és mobilitat privada, que acaba afectant les vies de gran capacitat, més pensades per al trànsit de llarg recorregut. “És l'àrea on més rendible resulta invertir en transport públic perquè és on més incidència té”, diu Prunés.

L'explicació cal buscar-la en un dèficit més que evident d'oferta i uns corredors radials pensats per connectar amb Barcelona i no pas per desplaçar-se horitzontalment entre capitals com ara Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Igualada i Vilanova i la Geltrú.

Per això l'AMTU lamenta que les administracions no s'hagin implicat suficientment per corregir aquest problema. En concret, recorda que s'ha incomplert el compromís polític per anar incrementant l'aportació pública fins a assolir els 10 milions d'euros anuals el 2010. Per contra, s'ha anat reduint, i dels 7 milions finalment aportats aquell any enguany es passarà a 5,8. La conseqüència és que el gran esforç de finançament del transport públic en la segona corona el fan els ajuntaments: paguen el 43% del total; la Generalitat cobreix el 13% i l'Estat, el 5%.

Entre les reclamacions històriques també hi ha que s'inverteixi en sistemes de gran capacitat com ara la línia orbital ferroviària.