Economia

LA CRÒNICA

DE tarragona

Fet a l'Alt Camp

Anys enrere, a molts pobles, una part de l'economia depenia de les feines que es realitzaven a petits tallers i a les cases, i en l'àmbit pagès, al camp. Feines, bona part encarades a la part femenina de la població, que combinava el treball amb les obligacions, en aquell temps exclusivament femenines, de tenir cura de la casa i pujar els fills. La confecció, sobretot, havia donat molta feina i havia proporcionat ingressos que apuntalaven les economies familiars amb diners que conferien una certa autonomia a les dones, o si més no les deslliuraven de la total dependència masculina. Ningú es devia fer ric, però gràcies a això moltes persones van poder anar pagant la seguretat social i, en la vellesa, han gaudit d'una pensió. Tot això es va acabar en arribar la globalització i aquestes feines van ser deslocalitzades al nord de l'Àfrica, als països de l'Est d'Europa o a l'altre cap de món. Hi havia persones disposades a treballar a molt més baix preu i, en molts casos, amb unes condicions de semiesclavatge. I qui hi havia de fer el negoci gros, el feia i el fa igualment.

A hores d'ara, en els temps que corren, deuria anar prou bé trobar feines d'aquesta mena, cosa que ni tenint ganes de treballar deu ser fàcil d'aconseguir. Tot aquell sistema basat en empreses que repartien feina que es realitzava per compte propi a les cases o petits tallers, s'ha acabat, és record del passat. El problema no és la desaparició del model sinó la no substitució per altres treballs de proximitat. Tal vegada és en el conreu, la transformació i l'elaboració i venda de productes alimentaris de qualitat on algunes persones amb esperit emprenedor han trobat camp per córrer, creant riquesa al mateix lloc de vida. Un altre model que en visualitzar conjunts com fa l'associació Fet a l'Alt Camp permet palpar la seva importància econòmica. Petites empreses i cooperatives productores, distribuïdores, i venedores de vins, caves, cerveses, fruits secs, pa i pastissos, formatge, mel, etc., moltes de les quals aquest febrer i març obren al públic els seus obradors. Entre les quals, la petita empresa de Vila-rodona, Els Fruits Saborosos, dedicada a l'elaboració de melmelades de tota mena de fruites, però també, i sorprenentment, de verdures: albergínia, all, carbassó, ceba, pastanaga, pebrot, remolatxa, tomàquets... La imaginació i la qualitat com a norma emprenedora de creació de riquesa. A vegades només ens falta capacitat de valoració envers les coses de casa, menys esnobisme, més sentit comú i un xic de patriotisme, que a ningú li farà mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Es preveu que el 36 per cent de la producció catalana de poma es culli a Girona

GIRONA

La Cambra de Comerç de Barcelona avisa que el turisme “no pot tenir un creixement infinit”

Barcelona

L’empresa de reciclatge ACIN compra l’antiga tèxtil Nylstar per 8 milions

blanes
economia

Naturgy consolida resultats rècord amb uns beneficis de 1.043 milions d’euros el primer semestre

barcelona
economia

El Sabadell dispara el benefici un 40,3% fins assolir un rècord de 791 milions de beneficis

barcelona
economia

Els contractistes d’obres lamenten que la construcció continuï perdent pes a l’economia catalana

barcelona
HABITATGE

Més de mil euros de lloguer per un pis a dotze pobles del Maresme

Mataró
ECONOMIA

Els esports nàutics atrauen més turisme estranger a Barcelona

Barcelona

ITC guanya potència amb l’entrada en el grup Verder

Santa Perpetua de Mogoda