Fet a l'Alt Camp

Anys enrere, a molts pobles, una part de l'economia depenia de les feines que es realitzaven a petits tallers i a les cases, i en l'àmbit pagès, al camp. Feines, bona part encarades a la part femenina de la població, que combinava el treball amb les obligacions, en aquell temps exclusivament femenines, de tenir cura de la casa i pujar els fills. La confecció, sobretot, havia donat molta feina i havia proporcionat ingressos que apuntalaven les economies familiars amb diners que conferien una certa autonomia a les dones, o si més no les deslliuraven de la total dependència masculina. Ningú es devia fer ric, però gràcies a això moltes persones van poder anar pagant la seguretat social i, en la vellesa, han gaudit d'una pensió. Tot això es va acabar en arribar la globalització i aquestes feines van ser deslocalitzades al nord de l'Àfrica, als països de l'Est d'Europa o a l'altre cap de món. Hi havia persones disposades a treballar a molt més baix preu i, en molts casos, amb unes condicions de semiesclavatge. I qui hi havia de fer el negoci gros, el feia i el fa igualment.

A hores d'ara, en els temps que corren, deuria anar prou bé trobar feines d'aquesta mena, cosa que ni tenint ganes de treballar deu ser fàcil d'aconseguir. Tot aquell sistema basat en empreses que repartien feina que es realitzava per compte propi a les cases o petits tallers, s'ha acabat, és record del passat. El problema no és la desaparició del model sinó la no substitució per altres treballs de proximitat. Tal vegada és en el conreu, la transformació i l'elaboració i venda de productes alimentaris de qualitat on algunes persones amb esperit emprenedor han trobat camp per córrer, creant riquesa al mateix lloc de vida. Un altre model que en visualitzar conjunts com fa l'associació Fet a l'Alt Camp permet palpar la seva importància econòmica. Petites empreses i cooperatives productores, distribuïdores, i venedores de vins, caves, cerveses, fruits secs, pa i pastissos, formatge, mel, etc., moltes de les quals aquest febrer i març obren al públic els seus obradors. Entre les quals, la petita empresa de Vila-rodona, Els Fruits Saborosos, dedicada a l'elaboració de melmelades de tota mena de fruites, però també, i sorprenentment, de verdures: albergínia, all, carbassó, ceba, pastanaga, pebrot, remolatxa, tomàquets... La imaginació i la qualitat com a norma emprenedora de creació de riquesa. A vegades només ens falta capacitat de valoració envers les coses de casa, menys esnobisme, més sentit comú i un xic de patriotisme, que a ningú li farà mal.