Unes 600 granges porcines gironines s'han d'adaptar a la normativa europea

El Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya demana als ajuntaments que no dificultin l'adaptació de les granges de porcs i de gallines ponedores a la nova normativa europea. En alguns casos, aquesta adaptació implica l'ampliació de les instal·lacions, però el departament insisteix que això no vol dir l'ampliació del nombre de caps de bestiar. En total, a les comarques gironines, unes 600 de les 1.200 explotacions de truges reproductores porcines que hi ha s'han d'adaptar a la nova normativa, i en el cas de les explotacions d'aviram, la xifra és de 25. Algunes de les granges ja s'han adaptat i han pogut constatar, per exemple, un augment de la reproducció.

“S'han de posar com menys traves millor perquè les explotacions s'hi puguin adaptar”, va insistir ahir a Girona el director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, que va presidir una jornada per explicar les novetats en matèria d'urbanisme relacionades amb l'adaptació a la normativa. “Som un dels principals productors del sector porcí; exportem gairebé un 45%”, va afegir Molins, que va insistir que “no hi haurà més caps de bestiar en les explotacions; seran els mateixos, però en unes condicions de benestar animal que vénen donades per normativa europea”. El director dels serveis territorials a les comarques gironines d'aquest departament, Jordi Aurich, també va afegir que en aquelles explotacions en què es demana una ampliació, els tràmits administratius es limiten a la llicència municipal i per això va aprofitar per “fer una crida a tots els ajuntaments perquè facin costat al sector productiu, sobretot carni, que és un dels principals actius econòmics” de la demarcació. Aurich va insistir que l'objectiu no és que els ajuntaments facin tancar explotacions que puguin ser molestes en alguns municipis, sinó “el contrari”. El fet que els consistoris posin traves a aquestes regularitzacions implica, segons Aurich, “tirar pedres al nostre teulat”. A les comarques gironines hi ha constància d'alguns d'aquests casos, com ara a Ultramort i Peralada. La Generalitat assegura que es treballa per conscienciar que la normativa no preveu un augment del nombre de caps de bestiar ni de càrrega nitrogenada.