Capital mundial del mòbil...i del piano
Barcelona ha aprovat amb nota l'examen del Congrés Mundial del Mòbil, tot i les amenaces de vaga i les mobilitzacions estudiantils d'última hora. La ciutat ha esdevingut durant una setmana la capital mundial del mòbil i prova de mantenir-se en aquest àmbit mitjançant altres iniciatives. Amb la ressaca d'aquest esdeveniment, encara fresca, la ciutat es torna a inundar amb anuncis, aquest cop més modestos, del concurs internacional Maria Canals, que converteix Barcelona en capital mundial del piano.
La matèria gris del nostre país ja fa una temporada que s'esprem el cervell per trobar maneres d'ampliar els beneficis del congrés més enllà dels hotels, els taxistes, els restaurants i els alegres clubs nocturns. La creació d'una Fundació amb seu permanent a Barcelona ha estat l'última activitat anunciada el primer dia del congrés. L'entitat aplegarà les principals institucions catalanes i espanyoles, incloent-hi el Ministeri d'Indústria, per promoure innovacions en tecnologia mòbil. És evident que es tracta d'una idea essencialment catalana, tot i que s'hi ha afegit la organització del congrés, la GSM Association (GSMA). Aquesta, però, continuarà tenint la seu a Londres i probablement continuarà amenaçant els hotelers i l'Ajuntament barcelonins cada cop que els primers els vulguin apujar preus o el consistori afronti algun conat de vaga. Les noves tecnologies de comunicació, com internet o el mòbil, manifesten particularitats curioses i contradictòries. D'una banda, la mateixa naturalesa del negoci, amb poques barreres d'entrada i fruit del talent de les persones, permet que les empreses floreixin a qualsevol indret del món. D'altra banda, però, no podem oblidar que Steve Jobs i Google van néixer a Silicon Valley i que, com aquest fenomen demostra, el talent i el capital es tendeixen a concentrar. És prou revelador, per exemple, que la mateixa Telefónica hagi triat Londres per situar-hi la seva futura filial de noves tecnologies, en detriment de Madrid, seu de tots els operadors espanyols de telecomunicacions. La marxa de Retevisión/Auna a Madrid, ja fa més d'una dècada, va marcar per a molts un punt d'inflexió en les aspiracions catalanes de liderar les telecomunicacions. El trasllat de la capital mundial del mòbil a Barcelona compensà parcialment el desencís, tot i que ara no queden clares les intencions del nou govern de l'Estat respecte a aquest i altres reguladors. Avui dia, però, la pugna sobrepassa el “Pont Aeri” i esdevé global. Per exemple, Xangai, que ja és seu d'un altre esdeveniment de la GSMA, podria competir més amb Barcelona que Madrid o Milà. L'atracció de talent nou i empreses TIC no ens ha de fer oblidar els molts casos d'èxit que tenim a casa nostra, com Edreams o Privalia. El foment dels emprenedors, més que no pas el trasllat de seus, hauria de ser la base de la política d'ajuts. Tot i que no farem ombra a Silicon Valley i Viena en cada cas, el Congrés Mundial del Mòbil i el Maria Canals són un pas més per atraure activitat a Barcelona i ens permeten “lluir capitalitat” durant uns dies.
