Uns que no faran vaga

L'inconvenient de ser d'una ciutat petita és que totes les coses les vius dues vegades. La primera, quan passen de veritat, gairebé sempre en un altre lloc. La segona, quan alguna persona o institució local les copia o les adapta a l'àmbit reduït i una mica angoixant de la nostra quotidianitat. Així és com les grans proclames contra la vaga general del dia 29 –o simplement contra el dret de vaga– ja les han fet, a Madrid i a Barcelona, gent de primera fila com ara Rajoy, Rosell o fins i tot Duran i Lleida. Tots ells s'han mostrat convençuts que les vagues no serveixen per a res, fan perdre diners i a sobre donen mala imatge. Raó per la qual caldria fer-ne una “regulació”, que és tant com dir que caldria prohibir-les sense que sembli que les prohibim.

Tot això, doncs, ja ho havien dit els mestres a la capital, i aquesta setmana toca repetir-ho als alumnes a la província. A Tarragona, concretament, ha estat la patronal Pimec qui ha tret un comunicat on s'argumenta que convocar una vaga general ara és una decisió irresponsable i inoportuna “perquè s'està passant per una situació molt difícil”. Juntament amb d'altres raonaments de similar volada intel·lectual, s'arriba a suggerir als sindicats que aprofitin el tràmit parlamentari de la reforma per negociar-hi millores. En la mateixa línia, el regidor de CiU Robert Vendrell (sempre trobarem un regidor de CiU per defensar aquesta mena de coses) indica en un article que “la llei del pèndol ha fet que les mesures a prendre siguin traumàtiques”.

Pinzellades de color local que aquest modest columnista, també local, se sent temptat de retocar. I és clar que sí, que la situació és difícil. I és clar que sí, que les mesures són traumàtiques. És per això, que es convoca la vaga. Quan voldríeu que es convoqués, doncs? Quan faci bon temps i tots siguem feliços? Costarà diners. Es perdran hores de feina. I és clar que sí. Mireu: la vaga és un mitjà legal de pressió. Es tracta de facilitar que els amos i el govern reflexionin, i decideixin si els surt més a compte malbaratar aquests diners o bé cedir i no perdre'ls. Aleshores podrem aprofitar el tràmit parlamentari per esmenar la llei del pèndol, i també la de l'embut, i lluitar contra la crisi amb mesures justes. Que són precisament les que no us servirien per seguir especulant.