Pas endavant del comerç

La singularitat del fet comercial de Reus, emparada en les xifres d'una atracció de compradors forans que gairebé iguala els de casa, no és discutida. És cert que la crisi també hi pega fort i la prova és la inusual mortaldat d'establiments. Però aquella vitalitat comercial, que ara resulta que ja no és la nostra marca de capçalera, continua existint i ens diferencia de la resta.

A mi em sembla que, per assolir l'excel·lència que també es persegueix i que ens cal per continuar mantenint el fet diferencial, ens és indispensable superar la històrica dicotomia entre el comerç del centre i el comerç de tot Reus. Aquesta és una guerra que es manté des de fa ben bé vint anys, amb els seus períodes de treva, que no de pau. Una guerra marcada pels personalismes, les conveniències polítiques de l'Ajuntament i la lluita per interessos menors. No hauria de ser tan difícil fer cas als que d'això en saben i crear els mecanismes perquè la promoció del centre, el motor del conjunt, sumi i sigui congruent amb una promoció global del comerç de la ciutat. Per això caldria, però, que algú s'hi jugués el bigoti i aquest algú hauria de sortir de la Casa Gran. Però, per enfrontar-se, a Reus, a les passions dels botiguers s'ha de tenir el valor del nostrat general Prim. I ho dic des de l'òptica tan característica que et dóna l'haver crescut entre prestatges i taulells, al carrer de Monterols.