Fugida dels jutjats, arriba la mediació
El Consell de Ministres del 5 de març passat va aprovar per reial decret llei la normativa nova sobre mediació en assumptes civils i mercantils. Essencialment, la norma incorpora a l'ordenament espanyol la directiva del Parlament Europeu en matèria de mediació civil i mercantil de l'any 2008, que s'hauria d'haver transposat abans del mes de maig del 2011. Precisament aquest retard justifica l'aprovació de la norma mitjançant el reial decret llei, sense perjudici de la seva tramitació parlamentària posterior com a projecte de llei.
Tot i la novetat de la norma, la mediació no és una institució aliena al nostre dret. Catalunya va ser pionera en aquesta matèria, mitjançant la llei 1/2001 de mediació familiar de Catalunya i la llei de mediació en dret privat de l'any 2009. A Catalunya totes dues normes han fet de la mediació un instrument teòricament efectiu en relació amb la resolució de controvèrsies entre les parts. La mediació és aquell mètode de resolució de conflictes en què dues parts o més intenten voluntàriament arribar a un acord per si mateixes amb la intervenció d'un mediador. És a dir, a diferència del procés judicial o fins i tot de l'arbitratge, la solució del conflicte correspon a les parts, i el mediador només és un professional aliè a qui se li encomana propiciar l'acord entre les parts. En definitiva, l'element essencial de la mediació serà la voluntat de les parts tant per sotmetre's a la mediació com per arribar a una solució de mutu acord.
Com qualsevol altre mètode alternatiu de resolució de conflictes, la mediació té la facultat d'evitar la judicialització del problema. Però més enllà d'això, la mediació és un instrument desjudicialitzador en el sentit que torna la gestió a les parts i, en el seu cas, resol el conflicte. En la mesura en que són les mateixes dues parts les que coneixen millor les causes de la desavinença, la mediació permetrà aconseguir una solució més justa per a totes dues parts. Aquestes podran continuar tractant el conflicte en llenguatge comercial, personal o familiar sense necessitat de fer tornar el problema jurídic i de sotmetre'l a la decisió d'un tercer.
Respecte al contingut de la norma aprovada recentment, no regula la mediació com a institució, sinó que només en tracta la relació amb el procediment judicial per la facultat dels jutges d'instar les parts a acudir a mediació durant el procediment judicial, l'execució de l'acord resultant de la mediació sempre que hagi estat elevat a públic, etc.
La consolidació de la mediació i altres mètodes de resolució de controvèrsies als països continentals requereixen accions complementaries de formació i promoció ja que són fórmules pròpies d'ordenaments anglosaxons i llunyans de la nostra cultura jurídica, però si hi ha una aposta per la mediació des dels poders públics, es podria contribuir a desjudicialitzar els conflictes i apropar la justícia als ciutadans, ja que avui dia sembla que hi està a les Antípodes.
*Aquest article ha estat elaborat amb la col·laboració d'Ignacio Ripol, soci del Departament de Dret Procesal
